Altres

GENÍS MATABOSCH

PRESIDENT DE CIRCUS ARTS FOUNDATION I PROMOTOR DEL FESTIVAL INTERNACIONAL DEL CIRC

“Als grans festivals de circ no hi ha cap artista català”

De la seva passió, el circ, n’ha fet la seva vida professional. Promou diverses iniciatives d’aquest àmbit i actualment s’ha centrat en Girona, que vol convertir en capital europea del circ

El circ és la seva vida?
El circ és tota la meva vida de maneres diferents. Primer, de petit, va ser la meva passió o dèria i, després, a poc a poc, sense deixar de ser la meva gran passió, he intentat fer-ne una professió. Però no de les que ja existien, com acròbata, director de circ o muntador, sinó intentant crear una professió una mica a mida. Poder canviar la caravana pel pis i fer que el meu circ no volti sinó que siguin els espectadors els que voltin per anar-lo a veure.
Comparteix la decisió que s’hagin prohibit els animals al circ?
Alguns col·lectius decideixen què està de moda i què no, què és polèmic i què no. Per ara no s’ha decidit que els animals en captivitat als zoos siguin polèmics, ni els escorxadors, ni els concursos hípics de salt. En canvi, algú va decidir que sí que ho eren els animals al circ.
Com a tot arreu, hi deuria haver casos de tot tipus.
Sempre faig la mateixa comparació. Perquè hi hagi casos de violència de gènere, no prohibim els matrimonis. És clar que hi havia professionals que no feien bé la seva feina, però ja hi havia els mecanismes legals i es feia una vigilància i un seguiment modèlic. S’ha creat un prejudici important, i és una gran injustícia perquè les històries d’amor i complicitat més grans que he vist al circ no era entre persones sinó entre animals artistes i els seus cuidadors. També cal fer autocrítica, i segurament el circ no s’ha sabut explicar prou bé ni ha obert prou vegades les seves portes per demostrar una transparència total.
Però el circ s’ha adaptat i continua sent un espectacle molt atractiu sense animals.
Sí, però això és com dir que es pot menjar sense sal. La sal és un ingredient important.
Té una de les col·leccions de circ més importants d’Europa. Què en destacaria?
És difícil aïllar una peça d’un conjunt tan gran. Vaig començar a col·leccionar quan tenia dotze anys i ho he fet de manera continuada. És una col·lecció molt àmplia, amb un ventall d’objectes molt diversos, des de vestuari a fotografia, documentació, programes de mà i llibres. I en aquest sentit he intentat també professionalitzar-me, fer un discurs, el dels 250 anys d’història del circ, i que no hi hagués llacunes en aquest relat. Per destacar alguna peça, tinc una part de vestuari de cara blanca de la sastreria Vicaire, de París, que són gairebé una trentena de peces; hi ha un cartell de circ, probablement el més antic de l’Estat espanyol, del 1789, d’una companyia eqüestre, de Pablo Colman; hi ha un conjunt de filatèlia sobre el circ que és la més gran que hi ha al món, que supera el miler de referències; hi ha tres col·leccions de negatius de fotografia de l’arxiu Villar...
Quantes peces té?
Desenes de milers.
I quan ho veurem en un museu?
Doncs més tard que aviat. És totalment privat i s’ha constituït sense cap suport públic. I de moment li obrim les portes als investigadors especialitzats. Però no té un horari d’obertura i continua a la primera seu que va tenir Circus Arts Foundation, a Figueres. Malauradament, de moment la col·lecció és un privilegi privat. El museu del circ que Europa no té és el nostre objectiu final, però ara no ho veiem com una fita que puguem assolir de manera ràpida.
Ara, amb la seva fundació, s’han establert a Girona i han apostat per la ciutat amb diferents iniciatives. Girona és una ciutat amb potencial per al circ?
Girona és la primera ciutat on jo professionalment vaig fer les primeres activitats. El 1997 vaig portar un circ per les Fires i que ha anat venint de manera regular durant gairebé vint anys. I el 1998 vaig portar el Gran Circ de Moscou sobre gel. És cert que sobre la potencialitat vam començar a prendre el pols a la ciutat amb el Gran Circ de Nadal, que té 20.000 espectadors en cada edició. El projecte final seria el museu del circ, i en aquest camí intentem singularitzar una capital europea, que desitgem que sigui Girona, en el món del circ. L’arribada del Festival Internacional del Circ ha estat un pas més. L’obertura de la Cúpula de les Arts, que no estarà dedicat només al circ, sinó que vol ser el teatre privat de gran format que no té la ciutat, n’és un altre. I hi ha més coses que es poden desenvolupar. Per exemple, al febrer, coincidint amb el festival, hi volem fer el Circus World Market, l’única fira sectorial al món dedicada als professionals del món del circ. És aprofitar el potencial que té Girona i singularitzar la ciutat amb el circ. Volem que el circ sigui part integrant de la cultura en majúscules. També trencar l’estigma que el circ només és per als nens o de baixa qualitat. I, en aquest sentit, quan veiem que la paraula circ s’utilitza per segons quins temes de caos polític o la paraula pallasso serveix per insultar algú, vol dir que hi ha un llarg camí per recórrer.
Valori el circ català.
El circ es basa en un llenguatge que és l’acrobàcia i que, per tant, és internacional. Jo només dic que en els grans circs i en els grans festivals internacionals no hi ha artistes catalans. Hi ha qui plora perquè no hi ha prou suports, però menys que a l’escola de l’Havana o a la de Kíev segur que no, i en surten grans artistes que sí que puc aplaudir en grans festivals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Joan Colomo
El músic de Sant Celoni publica ‘Tecno-realista’

“Em calia cantar contra Elon Musk i el tecno-optimisme”

Barcelona
art

L’equip de comissàries de ‘Miró-Picasso’ i el crític d’art Eudald Camps, Premis GAC

barcelona
música

El Festivalot torna a la Devesa, després de passar pels barris

girona
art

Un Degas a Todocolección per 926 euros

barcelona
TEATRE

El Lliure de Gràcia debat íntimament sobre el feixisme a ‘Retrat de l’artista mort’

BARCELONA
LLETRES

Rosa Regàs desgrana sense tabús la seva vida en el llibre ‘Un llegat’

LLOFRIU
música

Buhos, Els Amics de les Arts, Mishima i Ambauka, al Festival Inspira

ripoll

El fiTM presenta un cartell amb un ampli ventall estilístic

LA BISBAL D’EMPORDÀ
ART

Una exposició de Gabriel Casas, entre la programació del festival Lumínic

SANT CUGAT DEL VALLÈS