El ‘Sotabosc’ invisible surt a la superfície

Després d’algun curt documental, David Gutiérrez Camps (Vidreres, 1982) va irrompre amb força al camp de l’audiovisual amb The Juan Bushwick Diaries (2013), un film que es mou entre el diari íntim i la ficció. Ara torna amb una nova pel·lícula, Sotabosc, una proposta que abraça la ficció però que no defuig, ni de bon tros, el realisme. I aquest és la primera de la desena de propostes integrades en el cicle de cinema de Temporada Alta que comença avui (20.30 h) al Cinema Truffaut de Girona.

Sotabosc és una experiència meditativa que acompanya en Musa, un jove de Mauritània, que camina entre els boscos de Girona. Allà, es troba completament aïllat de la societat, recol·lectant pinyes i malesa que, posteriorment, ven als comerciants locals. En Musa viu als marges de la societat europea del segle XXI, tot i que la seva feina és la més antiga que es coneix. Viu en el dia a dia d’un país que encara pateix les conseqüències de la bombolla immobiliària. D’alguna forma, Musa sembla animat: la seva tristesa flueix sota terra.

David Gutiérrez Camps pren el seu temps i seguint les formes pròpies del documental segueix el dia a dia del protagonista, amb una quotidianitat que esdevé un bucle diari del seu periple. Ho fa seguint un mètode d’observació proper a la realitat i té la complicitat d’un Musa Camara que aporta la seva pròpia experiència vital a la construcció del personatge, que no és altra que la dels emigrants africans a Catalunya. El que sorprèn més és l’escletxa que obre perquè emergeixi la fantasia que el mateix director va comentar al passat festival de Sevilla: “No volia fer una pel·lícula social, així que tenia clar que volia que hi hagués aquesta espècie de gir cap al fantàstic o l’oníric.”