“A Barcelona les ballades de sardanes del pla de la Catedral són icòniques”

La nostra entitat neix el 1922 amb el nom d’Agrupació Sardanista de Barcelona, que després es va canviar per l’actual. Neix com a sardanista, però després s’han anat desenvolupant molts altres àmbits. Per exemple, cal destacar un grup feminal ja als anys trenta, que va ser un dels primers grups feministes d’una entitat. També hem tingut coral, equip de bàsquet..., però la que més ha perdurat en el temps és la sardanista, juntament amb la de muntanya, que té més de seixanta anys, o el grup de teatre Eduard Costa i el de turisme cultural.

Des de fa uns anys ens hem fet càrrec de les ballades del pla de la Catedral. La Unió de Colles les deixava d’organitzar i com a entitat barcelonina vam decidir fer-nos-en càrrec perquè l’activitat a la plaça de Sant Jaume era cada cop menor i a més les ballades davant la catedral són molt icòniques. Ara a Sant Jaume en fem en ocasions especials, com per exemple per la Mercè, però l’objectiu prioritari és mantenir les de la catedral dels diumenges al matí.

Fem ballada cada diumenge passi el que passi, si no és que el temps ens obliga a suspendre-la. Si s’organitzen altres activitats al pla de la Catedral intentem conviure-hi. El que hem fet és avançar-les a un quart de dotze del matí perquè l’horari permet una major assistència.

Sí. Fem ballada encara que hi hagi l’aplec de les Roquetes, de Sants o qualsevol altre. Als anys 40 o 50 a Barcelona s’havien arribat a fer quatre aplecs simultanis. A aquesta situació probablement no hi tornarem però al que no volem renunciar és a què a Barcelona pugui haver més d’un acte sardanista a l’hora.

Des dels anys cinquanta organitzem concerts de cobla a Barcelona. Ara, alguns els organitzem en col·laboració amb el Conservatori Municipal de Música, amb qui tenim un acord des del punt de vista pedagògic.

Recordar aquest gran compositor català i fomentar aquest estil musical. Neix a partir dels premis Joaquim Serra, l’any 1958, un any després de la seva mort. Després de diversos formats arribem a l’actual del memorial des del 2000, que consisteix a encarregar obres a compositors de totes les vessants musicals però que no hagin escrit mai per a cobla.

Els primers van ser Xavier Pagès, la primera edició, i després vindria Francesc Burrull. La llista continua amb l’Albert Guinovart –que després ha fet altres composicions per a cobla–, Joan Albert Amargós i molts altres d’estils molt diversos.

Brutalment bé. En el món de la sardana de vegades costa incorporar canvis, però si t’atreveixes a fer-ho molts cops el resultat és molt positiu. A partir del 2009 incorporem grans compositors estrangers, com ara Kevin Kaska, que a més va engrescar també Louis Stewart, o Tim Garland. Perquè creiem que la cobla, més enllà de la connotació nacional, és un conjunt instrumental que ha de tenir composicions de qualsevol músic.

Ens la juguem i tindrà accent mexicà. Les cobles Mediterrània i Sant Jordi-Ciutat de Barcelona interpretaran dirigides per Marcel Sabaté la Cobla de los alientos, creada per la catedràtica mexicana María Granillo, a qui la vam encarregar fa dos anys. Es va sorprendre molt, però ho va acabar acceptant.

Hi ha moltes entitats. És cert que l’època d’or ha fet mal perquè és un referent al qual probablement no hi tornarem, però l’activitat sardanística hi és i continua havent-hi molts actes. El que passa és que tot ha canviat molt.

Sí, però els espais sardanístics continuen sent els mateixos. L’Aplec de les Roquetes continua sent un dels actes més multitudinaris dels que es fan a Barcelona.

Nosaltres no som els més idonis per dir-ho. Participem només en l’Aplec Nadalenc que organitzen conjuntament les entitats. Però la realitat és que se’n fan moltíssims. A Barcelona el de les Roquetes, Sants, Horta, Gràcia i molts altres. Crec que l’aplec continua funcionant molt bé tot i que valdria la pena estudiar noves fórmules. Tenint present que no és igual un aplec a Tarragona, a Lleida que a Girona on l’aplec és gairebé una segona festa major.

Hi ha un ampli ventall de cursets arreu del país, inclosos els de la nostra entitat, que es poden consultar a l’Infosardana. Aprendre a ballar sardanes és molt fàcil. I també s’ha fet molta feina de promoció a les escoles.

Sí. S’ha fet a Barcelona i altres llocs i enguany és a Montblanc. La darrera va ser Figueres i ha estat una capital brutal, amb multitud d’actes, concerts i activitats.