Narcís Comadira, doctor ‘honoris causa’ de la UdG
La UdG distingeix la figura de Narcís Comadira i la converteix en una defensa de la poesia
Comadira alerta que la situació del país frena la creació
Comadira ha mantingut una gran vinculació amb la UdG
La Universitat de Girona (UdG) va investir ahir el poeta gironí Narcís Comadira doctor honoris causa. Una distinció que li ha concedit per la seva profunda vinculació a la UdG, pel seu compromís amb les lletres i pel conjunt de la seva important obra. A més, el nomenament no va voler deixar de banda la implicació del poeta amb la universitat ja des dels seus inicis. El rector de la UdG, Quim Salvi, va fer entrega del títol a Comadira a la Sala de Graus Modest Prats destacant “l’alta qualitat de la seva obra poètica i pictòrica; la seva àmplia trajectòria com a assagista, dramaturg, traductor i crític, i el seu insubornable compromís amb la llengua i la cultura catalanes”.
Temps difícils per crear
Narcís Comadira, que va agrair la distinció, i que va tenir unes paraules per al seu gran amic Modest Prats –de qui porta el nom l’aula magna–, va fer un repàs per la seva trajectòria. La lliçó, en part, i segons va destacar, volia ser finalment la tesi doctoral que mai va escriure, en decidir no centrar-se en el món universitari com a professor. Comadira, que va exposar com s’havia anat confegint la seva creació, des de la seva estada de dos anys a Londres, enumerant el seu admirat Carner va dir que seguiria creant tot i els temps difícils pels quals passa el país: “Cal tranquil·litat ambiental per crear, i la situació del país, amb una justícia torturadora, presos i exiliats, no és favorable”, si bé “pot acabar sent un estímul”.
El padrí del doctorand, el doctor Xavier Pla, va destacar la figura de Comadira, si bé la seva intervenció va ser, a la pràctica, una defensa de la poesia i del poeta: “Avui els poetes no tenen estàtues al carrer i no tenen la repercussió social del segle XIX”, va destacar, i hi va afegir que ara es veuen gairebé obligats a escriure per a ells i moure’s per les xarxes socials. Pla, i com a exemplificació, va citar el romanès Mircea Cartarescu, qui va dir: “La poesia és el gat mort del nostre temps”, una analogia impactant, si bé difícil d’explicar. Per a Pla, Comadira va més enllà i es converteix en un artista transversal i en una potència intel·lectual. Un treball que el poeta ha fet sense deixar d’implicar-se de manera clara en la creació i consolidació de la UdG perquè sigui una “institució catalana d’excel·lència”.
Un dels actes més emotius de la gala va ser la lectura del poema Un passeig pels bulevards ardents, a càrrec de l’actor i rapsoda Pere Arquillué, amb l’acompanyament al piano de Clàudio Sazin. Un altre moment va ser just a l’inici de l’acte, l’estrena de la cançó de Xavier Albertí sobre el poema de Comadira Cançó de bressol, interpretada pel baríton Xavier Mendoza. Entre les iniciatives que s’han preparat al voltant de Comadira, destaca el recull d’obres que es pot veure al claustre i a la biblioteca del Barri Vell, i la taula rodona sobre la seva figura i obra, que es va celebrar ahir.
LES FRASES
Vint-i-set personalitats han rebut la distinció
Narcís Comadira forma ja part d’una llarga llista de personalitats que han estat distingides amb el títol de doctor honoris causa. Els més recents venen de l’anterior rector, Sergi Bonet, i es van concedir el 2017 al cantautor, escriptor i polític Lluís Llach i a Miquel Martí i Pol –aquest a títol pòstum. En mandat de Bonet –en què ja es va aprovar el de Narcís Comadira– també es van escollir el químic Evert Jan Baerends, especialista en química computacional, i l’ictiòleg Sovan Lek, si bé aquests seran investits entre el 2018 i el 2019. L’honoris causa va patir una gran controvèrsia el 2014, quan es va proposar retirar el títol a la magistrada del Tribunal Constitucional Encarna Roca, que l’havia rebut el 2012. Un centenar de vots en contra i 42 a favor van tombar la proposta, que va arribar a formar part de l’ordre del dia d’un claustre extraordinari que es va celebrar a petició dels col·lectius de professors docents i investigadors, estudiants i personal administratiu i de serveis de la universitat. Els doctors honoris causa a la UdG han estat fins ara Narcís Comadira, Lluís Llach, Miquel Martí i Pol, Peter J. Balsells, Ilona Kickbusch, David Jou i Mirabent, Juan Carlos Tedesco, Josep Fontana, Ramon Garrabou, Jordi Nadal, George Steiner, Josef Havel, Encarna Roca, Ferran Mir, Joan Roca i Fontané, Eric J. Hobsbawm, Miquel Roca Junyent, Ramon Panikkar, Carmina Virgili, Joan Rodés, Robert Brian Tate, Joan Bertran Rusca, Jaume Gil Aguja, Miquel Batllori, Fred M. Utter, Jaume Aragall i Jerome S. Bruner.
Una personalitat artística molt vinculada a la UdG
J.T
Narcís Comadira ha participat en múltiples activitats de la Universitat de Girona. La seva aportació més destacada és el mural Poi s’ascose nel foco che gli affina, a l’entrada de l’edifici de Sant Domènec, així com la lectura de la lliçó inaugural Aprendre de lletra del curs 1998/1999 del sistema universitari català, que va tenir lloc a la UdG. A part de la seva labor com a professor a Arquitectura, Comadira va participar en la rehabilitació del convent de Sant Domènec, i els seus dibuixos i esbossos figuren en diverses publicacions de la UdG. Precisament, la medalla del rector de la UdG és obra seva, conjuntament amb Capdevila Orfebres.
L’estudiós infinit
Narcís Comadira i Moragriega va néixer a Girona el 22 de gener de 1942. Va estudiar humanitats i filosofia al seminari i al monestir de Montserrat; posteriorment va iniciar estudis d’arquitectura i de filologia romànica i va acabar llicenciant-se en història de l’art. Comadira és un creador que partint del classicisme –és un defensor de tenir una sòlida formació clàssica, a més de dominar la gramàtica–, la contemplació i la ironia ha desplegat una profitosa obra. Té com a mestres Fita i Carner, entre d’altres, i uns inicis propers al surrealisme –fins i tot pop–; Comadira partint de la poesia passa a la dramatúrgia. “El teatre, de fet, és la sortida natural de la poesia”, va dir ahir durant la seva lliçó magistral, sense oblidar la traducció i l’art.
