Dir la veritat de veritat

El poeta Carles Camps Mundó (Cervelló, 1948), que viu entre Jafre i Barcelona, ha reunit la seva poesia completa al volum La mort i la paraula, editat per Llibres del Segle. Es tracta d’un recorregut per tres dècades de creació poètica compendiades en els catorze llibres que ha publicat des de L’absent (1989) fins al recent El rastre d’uns escrits (2018). Ha prescindit, en canvi, d’uns quants treballs primerencs, escrits als setanta i principis dels vuitanta, en què va jugar la carta de l’experimentació avantguardista i la poesia visual, els quals ha preferit excloure del present volum per preservar-ne la cohesió formal i conceptual.

El mateix poeta raona en el text preliminar que, des de 1988, els seus poemes responen d’una manera o altra a la mateixa dialèctica entre la mort i la paraula del títol sota el qual ara els aplega en conjunt i que havia estat també el del poemari del 2010 amb què va guanyar el premi Carles Riba. “S’havia de posar a prova filosòficament la capacitat dialèctica del llenguatge enfront de la mort de la veu pròpia que representa ser assimilat per la retòrica dominant”, explica sobre l’origen d’aquesta veu poètica que se la juga en cada vers per tornar al llenguatge la capacitat de situar-se “a la vora de la cosa en si”, sense la “colonització” dels símbols o “la dogmàtica de la dominació”.

És una recerca sostinguda que prové de la consciència que la seva poètica també és una “por ètica” que es remunta, diu, a l’època que va començar a escriure, quan “encara es creia en els valors morals del poema” i que resumeix en la divisa “dir la veritat de veritat”. Per a la present edició, a penes li ha calgut revisar els textos, com assenyala en el pròleg el crític Sam Abrams, que no dubta a qualificar Camps Mundó com “un dels autors més destacats de la literatura catalana del segle XX”, i La mort i la paraula, com “un dels llibres més importants dels últims 50 anys”.