Rubianes no s’ho calla

La seva germana, Carmen Rubianes, manté el compromís d’anar publicant els textos inèdits de l’actor, tan explosiu i imprevisible com compromès i fidel a Lorca. Coincidint amb el desè aniversari de la seva mort, Alrevés ha editat A mí no me callan. És una selecció de textos que repassa el seu patiment pel cas Rubianes (2006) arran de la denúncia per incitació a l’odi arran d’una declaració al programa El club, de TV3. Rellegint-ho, la seva germana atorga a Pepe Rubianes l’aire de visionari; com recull el llibre, Pepe Rubianes ho va entendre: “Els vaig servir d’estratègia per llançar el seu odi visceral contra Catalunya. El meu treball quedava en segon pla, perquè menystenen allò que ignoren, com deia el gran Antonio Machado.” El que més sobta a la germana és que la Fundación para la Defensa de la Nación Española, que va presentar una querella criminal, estava presidida per Santiago Abascal: avui és el cap de llista de Vox. “Pepe Rubianes és mort”, sentencia la seva germana. Tothom aventura que, si fos viu, no s’estaria pas callat. Per això, la voluntat d’editar aquest llibre. Una reivindicació evident a la llibertat d’expressió (qüestionada a l’Estat) és que el 2% de les vendesdel llibre es destinaran al PEN Internacional.

A mí no me callan arrenca en una mena de falsa entrevista que fa un repàs per alguns dels capítols més sonats de la biografia de Rubianes. Alguns d’ells, ja els citava Joan Lluís Bozzo al seu Pepe i jo (2017). De fet, Rubianes relata la seva etapa amb Dagoll Dagom i també les col·laboracions esporàdiques amb Albert Boadella, Rafael Álvarez El Brujo, Adolfo Marsillach o Fernando Fernán-Gómez. També explica com va ser a Cuba, recitant poetes en un cabaret de tercera, va anar derivant el seu art de provocar i, més endavant, fer riure obertament escrivint els seus primers textos que esdevindrien material del seu primer xou, Pay-Pay. L’hiperbòlic i exagerat Rubianes de l’escenari traspassa també en aquestes línies, en què costa delimitar què és realitat i què, veritat ficcionada.

El llibre es clou amb textos de monòlegs de l’autor. Alguns es coneixen per haver-se incorporat en títols com Rubianes, solamente. Altres van quedar a l’espera. A mí no me callan té un pròleg d’Andreu Buenafuente.

Fa cinc anys, Alrevés ja va presentar un recull de poesies del còmic i viatjant impenitent: Después de despedirme. El treball de selecció de textos ha anat a cura de l’editor d’Alrevés amb el suport de Carmen Rubianes. Encara hi ha material per a més publicacions, coincideixen tots dos. I és que Pepe Rubianes va decidir cedir tots els seus escrits a la seva germana amb la confiança que els anés publicant.

Els textos evoquen el Rubianes més bel·ligerant contra l’extrema dreta, insinuant la falsa transició esdevinguda a l’Estat. Es felicitava de ser la tercera persona més entrevistada a TV3, després de Pujol i de Maragall. I que Montilla l’anava a veure quan era alcalde de Cornellà de Llobregat i Tarradellas hi va anar d’incògnit, a l’Antaviana de Dagoll Dagom.