Art

Les mil diapositives ‘salvades’ de Jordi Mitjà

L’espai cul­tu­ral Rizoma de Celrà inau­gura avui,a les set del ves­pre, l’expo­sició Tot el que fem, ho fem per car­re­gar-nos-ho tot, de Jordi Mitjà. Aquest pro­jecte artístic té el seu ori­gen en el marc del pro­grama En residència, coor­di­nat per A Bao A Qu l’any 2015, amb un grup d’alum­nes de l’aula d’aco­lli­ment de l’ins­ti­tut Milà i Fon­ta­nals que van recu­pe­rar una sèrie de dia­po­si­ti­ves que s’uti­lit­za­ven per fer l’assig­na­tura d’història de l’art. Les més de mil dia­po­si­ti­ves, obso­le­tes en l’actu­a­li­tat –vivim en un món digi­ta­lit­zat–, han estat inter­vin­gu­des, trans­for­ma­des i recons­truïdes per Jordi Mitjà. Recons­truïdes i, en certa manera, sal­va­des, el mateix artista diu que “rein­ter­pre­tar qual­se­vol mate­rial en estat d’obso­lescència o con­tin­guts en via de des­a­pa­rició, acci­ona noves mane­res de resur­recció”.

Les imat­ges icòniques d’una història ofi­cial, en un acte d’ico­noclàstia, són rea­pro­pi­a­des pel mateix fet artístic for­mant l’Anar­xiu Diapo. Les ins­tal·laci­ons con­vi­den als espec­ta­dors a fer-se una sèrie de qüesti­o­na­ments i refle­xi­ons al vol­tant de la pro­ducció d’imat­ges, del seu con­sum i dels usos i les capa­ci­tats crítiques –o acrítiques– que tenen actu­al­ment.

Jordi Mitjà (Figue­res,1970) actu­al­ment viu i tre­ba­lla a Lladó. Tre­ba­lla l’escul­tura, la foto­gra­fia, el dibuix i la per­fo­mance.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.