Passar-ho bé encara

És difícil trencar la maledicció de ser un one hit wonder si bé Eagle Eye Cherry no és només Save tonight sinó també Falling in love again o Are you still having fun? Tres èxits, tres records en forma de cançons que van sonar dissabte a la nit al Teatre Municipal de Girona i que, a la majoria del públic, el van transportar a on eren, amb qui i què feien a finals dels anys noranta quan sonava amb força a les ràdios musicals el germà de Neneh Cherry, fill del trompetista de jazz Don Cherry, i de qui conserva el llegat en forma de consell: “No vulguis imitar, sigues tu.”

Vint any anys després, Eagle Eye Cherry va interpretar Save tonight en el primer cap de setmana del festival Strenes perquè tal com el músic reconeixia en una entrevista a Xavier Castillón publicada en aquest diari el 27 de març, “com a fan, en els concerts, espero que es toquin certes cançons. Si vaig a veure U2, vull escoltar Sunday bloody sunday”. Sigui un homenatge al referent, a les influències, al capdavall un bonic regal per a tots, en el repertori del concert a Girona, Eagle Eye Cherry va versionar Atlantic City de Bruce Springsteen. Del repertori, hi destacaven, però, les cançons del seu nou àlbum, Streets of you (2018), com la que li dona títol i Remember to breathe o Down and out, però també cançons que com Miss Fortune, de l’àlbum Desireless (2000), tenen les influències de Dylan, del mateix Springsteen o de Tom Waits, i que, amb els anys guanyen pòsit i mereixen una segona escolta, amagades per l’èxit aclaparador de Save tonight.

Sobre els nous temes descoberts, un pop-rock lluminós amb guitarra acústica, de digestió fàcil i gustosa, més assolellat que turmentat; en general, un concert per sentir-se bé i amb un Eagle Eye Cherry (Estocolm, 1971) que el pas dels anys ha mantingut, en físic i en esperit, en l’eterna joventut. Segurament, quan el públic va esclatar amb els ressons nostàlgics de Are you still having fun?, la tornada de la cançó era tota una declaració d’intencions. I amb l’exhibició del guitarrista que l’acompanyava, al final d’un tema molt més contundent en directe que fa vint anys, ho acabava de dir tot.