“El meu objectiu en el còmic és ser l’Stan Lee de L’Empordà”

No, n’hi deu haver d’altres. Hi ha el Super Català, com a personatge, però jo el que he agafat és el concepte de superheroi més clàssic en la línia americana i l’he adaptat a la realitat catalana. No he volgut fer un còmic en què la política anés davant del gènere, sinó tot el contrari; Drac Català és un còmic de gènere situat a Catalunya.

No és ben bé política; el que m’interessa és reflectir el que passa a Catalunya, més que política, seria sociopolítica. El personatge es mou en el nostre entorn. En alguns episodis la realitat del país queda més reflectida i en altres, no tant. Segurament hi haurà un número dedicat a l’1 d’Octubre, però encara no he arribat a aquest moment. Cronològicament estic situat en un passat una mica més llunyà, però tinc pensat tot un volum dedicat a aquest dia.

Estem en la presentació del personatge; per això no em volia embolicar en política, sinó que quedés clar que es tracta d’un còmic de gènere; si es polititzés massa, el lector podria interpretar que les històries aniran només en una direcció, i no és el que pretenc fer. No vull fer un còmic polític independentista, vull fer una sèrie que passa en la realitat de Catalunya. És veritat que Drac Català porta les quatre barres al pit, però són perquè s’identifiqui que és un superheroi d’aquí.

Jo no vull treballar per als Estats Units ni per a França, jo vull publicar al meu país i en la meva llengua!

Va néixer quan vivia a Barcelona perquè pensava que la ciutat era un bon escenari per a un superheroi, podria ser la nostra Gotham City o Metròpolis. Però em vaig traslladar, per amor, a l’Escala, on el vaig acabar de perfilar. Vaig publicar set comic-books. Ara he refet el personatge, tornant a reescriure la història i dibuixant-lo de nou, i he publicat un àlbum amb els seus orígens. M’agradava més l’antic format, però ara els còmics amb grapa ja no funcionen. Ara ja tinc pràcticament dibuixat el segon volum, on presento un nou personatge, que és una inspectora de policia amb molta personalitat que podria donar fins i tot per fer un spin-off.

Sí, es deia Capità Catalunya, però vaig haver de treure-li perquè el nom estava registrat. Ara no me’n penedeixo. M’agrada més Drac Català, un nom que té més a veure amb els orígens del personatge; a més, el simbolisme del drac és força escaient per a un personatge català.

Sí, és autoedició, tot i que és una autoedició ambiciosa per la meva part. Intento que tingui entitat perquè el meu objectiu en el còmic és ser l’Stan Lee de l’Empordà, en el sentit de ser creador de personatges i històries, i també editor.

Bé, la meva idea és anant-ne creant; de moment ja tinc el superheroi, que és el Drac Català, una altra sèrie que es diu Fabi i Fedó, ciutadans d’Empúries, i també adapto clàssics literaris d’aventures com el relat de R.L. Stevenson The Devil in the Bottle, que no és dels més coneguts i que està disponible a Amazon en anglès i castellà.

Jo soc nascut a Portbou, però quan vaig anar a viure a l’Escala vaig descobrir Empúries, i a partir d’aquí vaig crear Fabi i Fedó l’any 2000, que primer va ser publicat a Cavall Fort en un primer episodi que s’anomenava El mosaic.

Fabi és un soldat romà; té un caràcter més aviat feliu, és un home content que pensa poc. I el grec Fedó és el pol oposat, és filòsof i artista, que sempre està encaparrat en les seves coses. Es la típica parella de pols oposats, i aquí hi ha la gràcia de les situacions, que s’acaben o bé resolent o bé espatllant, depèn de la historieta. Intento buscar temes variats que tinguin relació amb l’època però que puguin connectar amb la nostra actualitat.

He respectat bastant la fidelitat històrica. Com que visc a l’Escala vaig sovint a Empúries, i allà sempre els puc comentar dubtes. Els ibers van aprendre molt dels grecs. A l’àlbum apareix Guspira, un nen iber fill d’esclaus però que, com que és menor, actua com una persona totalment lliure.