Aposta per la qualitat
El Festival de Canes arrenca avui amb un film de vampirs de Jarmusch i una selecció prometedora, però també amb controvèrsia per haver marginat la premsa
Fa dos anys Netflix va penetrar a la secció oficial de Canes i els exhibidors francesos es van escandalitzar. Molts mitjans es van escandalitzar perquè Canes es doblegava al futur i van lloar l’edició de la Mostra de Venècia, on Roma, d’Alfonso Cuarón –produïda per Netflix–, va guanyar el Lleó d’Or. Si examinem la secció oficial que aquest any es presentarà a Canes veiem que les coses són més complexes i tot indica que la 72a edició del festival pot ser una de les millors dels darrers anys.
Aquest any, però, tot i la bona selecció, Canes també ha tingut polèmica. El festival havia suspès les sessions de premsa, dificultant la feina als periodistes acreditats. Diversos col·lectius professionals, entre els quals hi ha l’Associació Catalana de Crítics i Escriptors Cinematogràfics, van protestar enèrgicament al director de la mostra, Thierry Frémaux, que ha rectificat a última hora i ha recuperat les projeccions prèvies.
Canes és l’aparador del millor cinema internacional i això els porta a tenir una bona collita, encapçalada per Jim Jarmursch i Quentin Tarantino, però amb dues pel·lícules de producció catalana en un lloc destacat: Liberté, d’Albert Serra, i O que arde, del cineasta gallec Oliver Laxe, que forma part de les produccions del Màster de Documental de la Universitat Pompeu Fabra. Canes és sempre el festival d’alguns sospitosos habituals que aporten allò que tenen i mantenen amb els seus noms la dignitat de la mostra. Pedro Almodóvar, Marco Bellocchio, Ken Loach, Arnaud Desplechin, Joon Ho Bong, Elia Suleiman o els germans Dardenne tornen a un festival del qual mai han marxat. Al seu costat hi ha altres noms que també anuncien el millor de la temporada. Alguns mai havien estat a la secció oficial, com ara Céline Sciamma, Corneliu Porumboiu, Ira Sachs, Yinan Diao, Justine Triet, Jessica Hausner i Abdel Kechiche. Altres cineastes van marxar però han tornat a Canes per tal de reafirmar-se, com és el cas de Terrence Malick, Xavier Dolan i Kleber Mendonça. Només una opera prima a la secció oficial –Les miserables, de Ladj Ly– i aparentment poc glamur, però en canvi bones expectatives de qualitat.
Cinema de gènere
El cinema de gènere entra per la porta gran amb la proposta de Jim Jarmursch, The dead man don’t die, on un hipotètic atac de zombis en una petita ciutat té un to de comèdia. El gènere també estarà present amb la distopia que anuncia Jessica Hausner a Little Joe sobre una planta creada per mètodes genèrics que provoca curioses disfuncions als éssers que s’hi acosten. El fantàstic amb to de comèdia també marcarà Gisaengchung, de Joon Ho Bong, ambientada en una casa on concorren dues famílies de diferents classes socials. El thriller estarà present a Roubaix, une lumière, on Arnaud Desplechin explica la investigació al voltant d’una dona assassinada. El thriller polític estarà present amb Il traditore, de Marco Bellocchio, inspirada en el primer cap mafiós que va actuar com a informador de la policia. De retorn cap al gènere també podem considerar el darrer treball de Terrence Malick, A hidden life, que es presenta com un melodrama centrat en la història d’un objector de consciència que es va negar a ser reclutat pel Tercer Reich. El drama també marca Frankie, d’Ira Sachs, sobre tres famílies que creuen la seva existència a la localitat portuguesa de Sintra.
Un dels títols més esperats del festival és Érase una vez en... Hollywood, de Quentin Tarantino, protagonitzat per Leonardo DiCaprio i Brad Pitt, on el cineasta presenta la seva venjança contra el funcionament del Hollywood clàssic. També hi haurà rebombori mediàtic al voltant de la presència d’Elton John a Rocketman, de Dexter Fletcher, un biopic que sembla voler aprofitar l’èxit de Bohemian Rhapsody.