Sempre emocions

Diuen Bet Miralta i Jordi Aspa que van entrar al món del circ buscant la llibertat. Ara admeten que la seva percepció ha canviat una mica però en la seva constel·lació sempre hi ha la recerca de l’emoció, buscar la manera d’expressar-la. Des d’avui i fins al 2 de juny, el Mercat de les Flors els dedica aquest cicle, que, més que veure alguns dels seus espectacles, permet entrar en el seu món creatiu, en els seus còmplices. Es presenten tres muntatges (Devoris causa, Pugilatus i Quan els crancs portin talons)i dues companyies convidades (L’Attraction Céleste i Circo Aéreo).

Les activitats ja van començar fa unes setmanes amb uns tallers de clown amb persones jubilades del barri. Les participants (al final van quedar les dones només) van decidir que ho volien completar amb un petit xou per als seus amics i familiar i en què es va permetre l’entrada als treballadors del Mercat de les Flors. Miralta els va demanar que definissin l’experiència i van coincidir moltes a anomenar-ho com una oportunitat per descobrir emocions noves. Una sensació que també és motor per a Escarlata Circus: mantenen en cartell aquells muntatges que encara els sobten. Per exemple, de Devoris causa (estrenat el 2009), acumulen ja més de 500 funcions i encara tenen reaccions inesperades del públic. “Si ens avorrim deixem de fer aquell espectacle”, aclareix Miralta. Tot i que els dos actors es van conèixer en una escola de circ a França practicant funambulisme i llançament de ganivets, en els seus espectacles sempre s’han utilitzat tècniques de circ per explicar una història a patir d’uns personatges tendres i empàtics. Per a Aspa, el seu circ és com els mòbils d’Alexander Calder o la poesia visual de Joan Brossa, elements que busquen un altre punt de vista, una característica de l’art.

Escarlata Circus va començar la seva carrera el 1987, ja fa més de 30 anys. La parella (professional i afectiva) també va dirigir un grapat d’anys el Festival Trapezi (1997-2010). En la constel·lació s’aprofitarà per fer dues projeccions d’un documental sobre la carrera de la companyia: La curiosa màquina escarlatesca (divendres 24 i 31 a les 18.30 h a la Sebastià Gasch). També hi haurà dos convidats d’honor, Sergi López (avui) i Magí Serra (31 de maig), per fer un aperitiu de benvinguda. Amb Sergi López els uneix que són veïns de Vilanova i la Geltrú, i companys d’escena repetides vegades. Amb Magí Serra, artista i companyia han nascut i crescut junts, seguint-se inicialment per la relació amistosa dels Escarlata amb el seu pare, Joan Serra. Aquests Redobles nobles són dues entrades per fer l’obertura de cada jornada. Per a la trajectòria d’Escarlata els redobles són molt característics. Els han fet amb llenties, cigrons o blat de moro. El redoble incita a parar atenció. Deixar anar gra sobre el tambor lentament és la manera més fidel de fer un redoble si no es té prou coneixements de música.

Des d’avui i només fins diumenge hi ha instal·lada la carpa de Devoris causa dins de la sala MAC. També avui i demà es tornarà a aixecar Pugilatus, una peça molt fosca dirigida per Andrés Lima i en què Aspa comparteix escenari amb Piero Steiner, en una mena de ring patètic. L’obra estrenada a l’Espai Lliure, es va adormir de seguida perquè no va trobar prou valentia dels programadors per acollir-la als seus teatres, segons lamenta Aspa. També avui i diumenge es produirà una actuació de Bobines de L’Attraction Céleste, una companyia de músics que ha desenvolupat un espectacle musical de clown clàssic i que sintonitza molt bé amb el món Escarlata.

Del 31 de maig al 2 de juny la companyia fa la presentació a Barcelona de Quan els crancs portin talons, una peça en què reflexionen sobre el pas del temps, sobre la identitat, a partir d’uns rols que recorden els de la també aplaudida Corroc (que no ha entrat finalment a aquesta constel·lació). L’acompanyarà el Circo Aéreo amb Un cirque plus juste (1 i 2 de juny), un solo en una vela de dimensió reduïda. Jani Nuutinen va ajudar a definir l’espai de Devoris causa, i sempre han estat contagiant-se de formes teatrals. Per cert, el servei de restauració del Mercat, La Soleá, s’ha inventat una tapa específica, una mena de gaspatxo de color escarlata, per a l’ocasió.