El primer Sant Jordi de l'era digital?

«El panorama ha canviat molt en un any. El sector és conscient que el llibre digital és un canal en expansió i hem passat de les pors i les reticències a l'entusiasme. Ja no discutim el què sinó el com s'ha de fer.» Així ho veu Ernest Folch, conseller delegat de Leqtor.com. Aquesta llibreria digital té a la venda en línia uns 800 títols, entre els quals hi ha la trilogia Millennium, de Stieg Larsson, o el darrer premi Sant Jordi, Se sabrà tot, de Xavier Bosch. Per a Folch, Catalunya està en una «situació de privilegi» en aquest nou context, gràcies a una inversió a l'altura dels creixements desenvolupats per altres estats europeus. «El lector català té millor oferta en llibre digital que molts països», opina aquest editor.

Un altre grup que ha apostat amb força a Catalunya pel llibre electrònic és Edi.cat, que aplega setze editorials i ofereix més de 500 títols en línia al seu catàleg. «El llibre digital es comença a fer un espai en el món editorial. Abans hi havia més reticències, però ara la percepció és que el sector ho ha entès i hi aposta com una línia estratègica de futur», indica Enric Faura, director d'Edi.cat. Per a aquesta plataforma, creada per Angle, Bromera i Cossetània al setembre de 2008, el d'avui és el segon Sant Jordi digital. No obstant això, el canvi en un any ha estat considerable. «El procés és lent, però hi ha una tendència a l'alça sostinguda», apunta Faura. El conjunt de relats Homes, d'Isabel Clara Simó, i l'assaig Política 2.0, d'Ernest Benach, són alguns dels títols disponibles a Edi.cat.

L'adopció del digital es veu més lenta i amb menys entusiasme des d'altres òptiques, com apunta Fèlix Riera, director editorial del Grup 62. «Jo crec que aquest encara no serà el Sant Jordi digital, però sí que crearà les condicions perquè en el futur aquest format tingui més importància», opina. Riera defensa que «les editorials no es defineixen pel format que utilitzen, sinó pels continguts» i assenyala les tres línies que s'han marcat des del Grup 62: en primer lloc, no vendre on-line, sinó adreçar el client al punt de venda tradicional, la llibreria –«no fem de llibreters», assenyala–; en segon lloc, aprofitar el llibre digital com una bona oportunitat per posar en valor el propi fons, i, finalment, indica Riera, constatar que tots dos formats «són complementaris, no contraris, i convergeixen en una mateixa direcció». El Grup 62 té actualment uns 400 títols digitals a la venda, dels quals el 80% corresponen a llibre de fons i el 20% a «seminovetats», és a dir, títols amb menys d'un any d'antiguitat.

Antoni Comas, president del Gremi d'Editors de Catalunya, il·lustra la situació actual amb aquesta dada: als Estats Units, el llibre digital representa només l'1% de la facturació. Tot i així, subratlla que moltes editorials catalanes estan fent inversions per digitalitzar els seus fons. «Suposo que sí que es pot dir que és el primer Sant Jordi digital, però aquí encara té una presència ínfima, és una porta que s'obre», opina.

Els llibreters tampoc en volen quedar al marge i ja estan treballant en una plataforma per vendre llibres digitals que podria ser una realitat a final d'aquest any. «No ens obsessionem amb el tema, no cal córrer, però tampoc ens estem de braços creuats perquè no en volem quedar fora.» Així ho resumeix Antoni Daura, president del Gremi de Llibreters. També és del parer que aquest és el primer Sant Jordi digital, tot i que alerta que actualment «el llibre electrònic no té gaire incidència, no és negoci, i el seu paper és testimonial». Daura explica que, des del gremi, el llibre digital es veu com un element que «suma» i els llibreters estan treballant per preparar el futur, per seguir fent el de sempre: vendre llibres, encara que amb un nou format.