Clàssics moderns

Fins fa no gaires anys, la reedició de còmics era bàsicament una operació nostàlgica. El públic volia recuperar les lectures del passat, sobretot de la infància i la joventut. Ara ja no és així. El còmic ja és part de la cultura i, per tant, la seva dimensió va més enllà d’un moment generacional concret. Ja s’estudia a les universitats i són moltes les persones que volen conèixer les referències clàssiques que, no obstant, són obres que es van publicar als vuitanta i els noranta: són els clàssics contemporanis, dels quals darrerament n’hi ha una allau de reedicions.

Ona canadenca

A banda d’aquesta necessitat social de preservar i difondre un llegat cultural, també hi ha una aposta comercial que ofereix les obres que han consolidat la seva categoria de clàssic modern amb edicions més acurades, gairebé de col·leccionista. Aquest és el cas de la novel·la gràfica Ventiladores Clyde (Salamandra Graphic) de Seth, que fa pocs dies va ser a Barcelona. Seth és un dels grans autors contemporanis que va consolidar el seu paper en el marc d’una excel·lent fornada de creadors que va sorgir al seu país als anys noranta. El protagonista fa una interessant mirada al seu passat.

J.M. Barrie amb cresta

Als vuitanta, a la revista El Víbora, publicació a la qual el Museu Nacional de Catalunya dedica una mostra, va aparèixer un personatge que va triomfar de manera immediata: Peter Punk. Max, el seu creador, en va escriure tres històries i podia haver-ne escrit força més, però l’autor va renunciar a la via comercial i va optar per fer treballs de més risc. La Cúpula relliga en un sol volum les aventures d’aquest mite infantil revisitat.

Futurible present

Als anys vuitanta, des de França, tot i que nascut a Sèrbia, Enki Bilal va sorprendre amb La feria de los Inmortales, el primer volum del que s’anomenaria La Trilogía Nikopol, que en un futur proper de ciència-ficció (2023) es plantejava unes lluites polítiques que també podien ser al·legories de la situació del moment en què van ser escrites i dibuixades. Un paisatge molt similar a l’actual, si no fos perquè els extraterrestres ja formen part de la població: renaixement del feixisme, lluita feminista, l’església lluitant per mantenir el seu poder. I tot això amb un estil fred, metàl·lic, inquietant, una estètica que realment responia a la procedència de l’Est de l’autor. Norma, amb el que anomena “edició integral”, recupera en un sol volum les històries de la trilogia.

Novel·la gràfica francesa

El 1990, en la primera onada del que s’ha anomenat novel·la gràfica, hi va haver una punta de llança editorial: L’Association, una editorial independent que animaria la creació de moltes altres i que provocaria que les editores franceses de sempre canviessin el seu rumb de publicació. Marjane Satrapi, la iraniana que va revolucionar el còmic amb Persèpolis, va ser un dels emblemes, però no venia sola. Entre el gran grup de talents hi havia David B., que amb Epiléptico. El ascenso del Gran Mal, projectava, com ho feia Satrapi, les llums i les ombres de la seva família. David B. explicava amb un estil oníric, que gràficament representava els seus fantasmes, com va viure el fet de ser germà d’un epilèptic i de com els pares, amb el desig de guarir el seu fill, primer el posen a mans d’un cirurgià obsessionat per fer una operació de cervell. Es fan enrere i aleshores el món macrobiòtic esdevé una religió que farà el miracle de curar el seu fill. L’edició de Salamandra Grafic és una integral dels sis volums que van sortir i fa un recorregut per la vida familiar centrada en el protagonista i en el seu germà malalt. Aquesta edició ha estat prologada per un membre de la família: la germana petita.

París lliure

Nova edició de Los surcos del azar (Astiberri), de Paco Roca, un altre del clàssics recents del còmic espanyol, que tracta d’un tema que va quedar apartat fins no fa gaire quan es va reconèixer públicament la importància que van tenir els batallons amb soldats espanyols en l’alliberament de París i, per tant, de la França dominada pels nazis. El relat es produeix en dos nivells temporals: en el primer, l’autor va a la recerca de documentació i de testimonis vius, i un segon nivell temporal ens porta als anys de la Segona Guerra Mundial però amb episodis que comencen una mica abans, com és l’intent de fugir d’Espanya de molts republicans quan ja tot està perdut i milers de persones es dirigeixen cap al port d’Alacant per intentar pujar a un dels vaixells preparats per buscar territori amic. Aquesta edició conté un afegitó de 24 pàgines més en relació amb l’obra original, amb material inspirat en la documentació que van enviar a Paco Roca lectors que van llegir l’obra.

Per riure o plorar

La revista de còmic polític El Jueves va néixer el 1977, quan la democràcia intentava fer-se un forat a l’Estat espanyol. La història es va escriure a cops de vinyetes, que ara una antologia de la revista recull any per any. El llibre Crònica sentimental de España permet resseguir els fets més cabdals, o si més no els que van provocar més polseguera, fins a l’actualitat. Un relat polític i costumista en què no hi poden faltar els problemes amb Hisenda de Lola Flores, l’arribada per primer cop dels socialistes al govern de l’Estat, la posada en marxa de la televisió privada i tants fets que es van relatar gràcies a uns dibuixants i guionistes que en molts moments s’hi van jugar la cara. La tria de les historietes ha estat de l’especialista Jordi Riera Pujal.