Símbols a l’engròs

Hi ha lectors de llibres de paper que exerceixen aquesta activitat cada cop més outsider al metro, a la platja, a la sala d’espera del metge, a la butaca d’orelles de casa... Molts, però, ho fan al llit, l’estona d’abans de dormir. Amb Símbols del catalanisme és millor que no ho facin a risc de quedar esclafats pels 4,8 quilos que pesa.

Símbols del catalanisme és el nou títol de la col·lecció Grans Obres –tots en edició de luxe i de proporcions al voltant dels 40 x 30 centímetres–, on ja n’hi ha altres com ara Naixement de la nació catalana. Orígens i expansió, Catalunya, nació d’Europa. 1714-2014, Tresors de Catalunya, també d’art, sobre l’obra de Miró, el romànic, el noucentisme, el gòtic, i, entre d’altres, Autobiografia de Catalunya, també dirigit, com Símbols del catalanisme, per l’historiador i museòleg Daniel Venteo.

El publica Enciclopèdia Catalana i el seu editor, Joan Ricart, comenta que van pensar que “calia fer una aportació historiogràfica, una investigació de l’evolució del sistema simbòlic des de l’època medieval fins a l’actualitat, com es pot llegir a les introduccions, i després la tria d’aquests símbols, on veiem l’origen, l’evolució i la vigència de cadascun”.

Així doncs, Símbols del catalanisme investiga l’origen, l’evolució i la vigència dels 48 símbols catalanistes triats i analitza les causes socials i polítiques que els han generat, amb articles dels d’historiadors: Josep Maria Salrach, Agustí Alcoberro, Josep Pich, David Martínez Fiol, Jordi Cassassas, Giovanni Cattini, Joan B. Culla i Daniel Venteo.

El llibre, que també inclou una introducció de l’antropòleg Joan F. Mira –en què explica el sentit del símbol dins de la creació d’identitats–, té 384 pàgines i prop de 750 imatges de documents, mapes, fotografies, il·lustracions, objectes quotidians com ara sobres de sucre o fulles d’afaitar, etcètera. “Prop del 40% de la documentació que presentem és inèdita”, afirma Venteo.

“És un llibre sobre simbologia política del pensament sobiranista català de la història”, defineix el director, que també assegura: “No és una tria militant, és feta des del rigor històric; reconec que pot ser discutible, però és meditada i raonada.”

“En alguns casos posem símbols que han desaparegut i en altres són vigents, perquè ens interessa veure com els símbols són dinàmics i polisèmics”, explica Ricart. “Ja vam fer Autobiografia de Catalunya, on es feien dialogar els documents entre ells, i explicàvem la història a través dels documents; en aquest cas també ho hem volgut fer perquè Daniel Venteo té molta traça, domina els arxius de tot arreu i, a més, és col·leccionista de documentació històrica; i aquesta manera que té de fer, que posa un pergamí al costat d’un adhesiu o d’un sobre de sucre o d’una fotografia és molt enriquidora, visualment”, afegeix Ricart.

“Arran de l’Autobiografia de Catalunya, el primer capítol de la qual era «Els símbols nacionals de Catalunya», em vaig adonar que la temàtica era amplíssima, interessant i que el moment històric actual demanava preguntar-se pels símbols polítics de Catalunya en un moment de creació de nous símbols polítics”, explica Venteo. Per tant, van coincidir el projecte més modest de Venteo amb l’acollida ambiciosa que Enciclopèdia Catalana li va donar.

Venteo i els especialistes de prestigi ja citats han treballat en el llibre al llarg de dos anys. “El plantejament és molt ambiciós, anem de Guifré el Pilós al llaç groc passant per les cintes grogues de 1705, un símbol oblidat de la guerra de Successió, com altres que hem recuperat en el llibre”, detalla.

“No és un diccionari, no són entrades unívoques, sinó que són símbols que moltes vegades contenen altres símbols: a través de Montserrat, el lector té accés a Verdaguer, el Virolai, la Moreneta...”, afegeix el director.

El llibre manté un ordre cronològic i està dividit en sis apartats, introduccions i annexos a banda: Orígens de l’imaginari a Catalunya (la llengua catalana, la senyera, Montserrat, la Generalitat...); Els segles moderns i la formació de la identitat nacional (Pau Claris, Els Segadors, l’Onze de Setembre...); Les construccions identitàries de la catalanitat vuitcentista (la sardana, el timbaler del Bruc, El Pi de les Tres Branques...); Les bases del catalanisme contemporani (l’estelada, Macià, el Barça, l’Estatut...); El franquisme, un camp de batalla simbòlic (Jordi Pujol, Òmnium Cultural, L’estaca...); i Símbols en transició, de la mort de Franco al segle XXI (la careta de la llibertat d’expressió, L’1 d’octubre, el llaç groc).

“El plantejament és cronològic i la línia del temps que hem dibuixat ens ajuda a contextualitzar símbols que han arribat fins al present amb una vigència extraordinària però que van néixer en el segle X o XI”, indica Venteo, que ha fet recerca per arxius com ara el Kennedy de Boston, el de les Nacions Unides a Nova York, la Biblioteca Vaticana de Roma, la Biblioteca Nacional de París...

Que el format sigui tan gros té una justificació. “Per a mi, com a historiador i museòleg, la doble pàgina d’aquest llibre és com una vitrina en una exposició d’un museu, que té un discurs propi i una cartel·la que dona sentit al document.” I és que el format permet exposar el material documental gràfic de manera adequada, en alguns casos gairebé a escala real, com es podria veure en un espai públic, tot i que sense horaris, per a pocs visitants i al menjador de casa.

Falta una dada que també és gran, com la resta, el preu: 595 euros. “Es ven per canal de via directa i se sol pagar a terminis”, comenta Ricart.