Professional “colossal”
El periodista Carlos Pérez de Rozas va morir d’un infart ahir a Madrid
El periodista i fotògraf Carlos Pérez de Rozas va morir ahir a conseqüència d’un infart, a Madrid, on estava passant uns dies de vacances després de tornar d’un viatge amb la seva esposa, l’advocada Carmen Canut, i uns amics. Tenia 71 anys i una dilatada i lloada carrera com a periodista, en especial com a dissenyador, tenint en compte que va ser un professional molt destacat en capçaleres com El Periódico de Catalunya, La Vanguardia, El País i Mundo Deportivo, a més de ser col·laborador i tertulià en programes de TV3 com El Club de la Mitjanit, 8TV, BTV i Catalunya Ràdio, on era popular per l’entusiasme a l’hora d’opinar sobre partits del Barça, sempre amb humor, anàlisis sorprenents partint de xifres i, especialment, per l’ús autoparòdic dels adjectius colossal i formidable.
Nascut a Barcelona el 1948, Carlos Pérez de Rozas formava part d’una extensa i important nissaga de fotoperiodistes. L’avi, Carlos Pérez de Rozas Masdeu (Madrid, 1893-Barcelona, 1954), que va formar part de l’embrió del que seria l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona, va inocular el verí del fotoperiodisme a cinc dels seus nou fills: Pepe, Manolo, Kike, Rafael i Carlos. Carlos Pérez de Rozas y Sáenz de Tejada (Barcelona, 1920-1990), va ser pare de Carlos i Emilio Pérez de Rozas i Arribas (Barcelona, 1952), també periodista.
Carlos Pérez de Rozas va començar a treballar a la revista Destino el 1970 i, posteriorment, al Diari de Barcelona. Després va formar part de l’equip fundador d’El Periódico de Catalunya, on va ocupar diversos càrrecs, i va participar en l’inici de l’edició catalana d’El País i en el redisseny de Mundo Deportivo. Posteriorment va ser director d’art de La Vanguardia.
Treballant per a l’estudi Cases i Associats, va participar en el redisseny de molts diaris d’Amèrica Llatina, Itàlia i també de l’Europa de l’est. Va ser professor a les facultats de Periodisme de la UAB, UPF, URL i Universitat Internacional de Catalunya.
Fa quatre anys, l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona va dedicar una exposició retrospectiva a tot el fons fotogràfic familiar, i va ser editada en un llibre.
El gremi periodístic ha donat un adeu emotiu i unitari a un dissenyador de premsa, fotògraf i culer “formidable i colossal”.