Música

Crònica

Peralada

Una gran ‘antidiva’

Amb alguns artis­tes tens la sen­sació que viuen en una rea­li­tat paral·lela, entre man­si­ons i jets pri­vats, com si la seva vida diària fos un altre dels seus vide­o­clips. No és el cas de la can­tant britànica Jes­sie J, que pel que es va poder veure dilluns al Fes­ti­val Cas­tell de Pera­lada , en una de les grans sor­pre­ses d’aquest estiu musi­cal, és una dona real, que toca de peus a terra i té un sen­tit de l’humor que aplica a gai­rebé tot, començant per ella mateixa. A part de tenir una veu magnífica i de ser una com­po­si­tora nota­ble de pop i R&B, aquesta artista de 31 anys que fa una dècada que actua té una gran presència escènica, sense neces­si­tat d’exèrcits de balla­ri­nes i coris­tes, com és habi­tual en altres com­pa­nyes d’ofici que van per la vida de dives. Ella, una gran anti­diva, només neces­sita qua­tre músics –gui­tarra, baix, bate­ria i teclats–, ins­tru­men­tis­tes versàtils i amb molt d’ofici, que poden anar de les bala­des més sedo­ses com ara Queen i Flash­light als míssils de rit­mes impla­ca­bles com ara Mas­ter­pi­ece i Do it Like a Dude, que van obrir un con­cert de poc més d’una hora i mitja, temps més que sufi­ci­ent perquè Jes­sie J des­plegués tot el seu mos­trari, des dels encerts de R.O.S.E., el seu dar­rer disc, llançat en qua­tre parts –algu­nes fusi­o­na­des com ara Real Deal i Not My Ex, dues de les seves Obses­si­ons: la O de R.O.S.E.–, fins a l’apoteòsic final amb Bang Bang, el seu èxit com­par­tit amb Ari­ana Grande i Nicki Minaj, i Domino i Price Tag, dos hits després dels quals els bisos es van fer inne­ces­sa­ris i ella va des­a­parèixer escala amunt fins a una espècie d’esfera solar que pre­si­dia d’esce­nari

Però més enllà de les habi­li­tats vocals i core­ogràfiques –a Brave van sor­tir a ballar fins i tot els mun­ta­dors de l’esce­no­gra­fia–, Jes­sie J va bri­llar sobre­tot com una comu­ni­ca­dora càlida i sin­cera, sem­pre posi­tiva, sem­pre dis­po­sada a aixe­car l’auto­es­tima dels seus fans, els més mili­tants dels quals omplien les pri­me­res files. En un dels grans moments de la nit va con­vi­dar una pare­lla de nois, un dels quals feia anys, a acos­tar-se davant de l’esce­nari. El pri­mer regal va ser el regla­men­tari Happy Birth­day, però va ser molt millor l’emo­ci­o­nant At last, que Jes­sie va aca­bar can­tant amb l’altre noi. Etta James n’esta­ria molt orgu­llosa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.