Parlar de “la por i les emocions humanes”
“El títol de La trinchera infinita fa referència a aquest tancament tan llarg –explica Aitor Arregi–, però també al fet que hem intentat reflexionar també sobre fins a quin punt es tanquen els conflictes, fins a quin punt per a alguns la guerra va acabar el 1939 i d’altres encara no n’han sortit. Potser hem d’assumir que els conflictes no s’acaben, es transformen.” Arregi, juntament amb Jose Mari Goenaga i Jon Garaño, és responsable (amb diferents combinacions) de títols en basc tan notables com ara Loreak i Handia, i els tres firmen la direcció de La trinchera infinita.
Jose Mari Goenaga, coguionista del film amb Luiso Berdejo, no sabia què eren els talps, nom amb què es va batejar la gent que va viure amagada després de la Guerra Civil. “La idea va sorgir el 2011 en aquest festival després de veure el documental 30 años de oscuridad, d’una productora amb què sempre hem treballat. Narra la història de diferents talps, especialment la de l’alcalde de Mijas, Manuel Cortés.”
La idea, hi afegeix Goenaga, “és explicar tota la història del tancament d’un personatge, amb el punt de vista del talp, o almenys sense allunyar-nos-en, que tot el que vegi l’espectador sigui el que aquest home pot veure”. Antonio de la Torre i Belén Cuesta interpreten el talp i la seva dona.
Aitor Arregi creu que en part és una pel·lícula política: “Absolutament tot és política. Les històries estan ambientades sempre en contextos que estan impregnats de política, i en aquest cas segur que més, perquè comença amb la Guerra Civil i acaba el 1969. A més, el protagonista és un regidor que s’amaga.” Però defensa que, per sobre de tot, “és una pel·lícula sobre la por i les emocions humanes, i sobre un matrimoni”. “Al zulo, s’hi fica ell, però també ella, i hem posat a l’epicentre els personatges i la seva psicologia, els dubtes, incerteses, com et va desgastant aquesta situació extrema.”
Jon Garaño comenta que explicar la història des del punt de vista del talp “semblava una limitació, però va ser un avantatge”: “Perquè teníem molt clar com havia de ser la pel·lícula.” “Per explicar 33 anys de les seves vides vam utilitzar el·lipsis, ens centrem en moments concrets i fem salts d’anys.”