Cinema

Una parella còmica

Sant Sebastià acull una autoparòdia d’Houellebecq i Dépardieu a ‘Thalasso’

L’escriptor Michel Houellebecq i l’actor Gerard Dépardieu, personalitats controvertides que n’hi ha que consideren una vergonya de França, van animar ahir una mica la secció oficial del Festival de Sant Sebastià en formar una parella còmica rara a Thalasso, on s’interpreten més o menys ells mateixos en un joc proposat per Guillaume Nicloux, que els fa coincidir en un balneari on segueixen una teràpia de salut que constantment transgredeixen fumant, bevent vi i menjant rillettes d’oca.

No és la primera vegada que Houellebecq i Dépardieu treballen amb el també escriptor Nicloux: el primer ho va fer assumint un joc semblant a L’enlevement, on es fabula paranoicament sobre la idea que l’escriptor va ser segrestat; i el segon, que conserva aquella desarmant naturalitat actoral, compartint amb Isabelle Huppert el dolor per la pèrdua d’un fill a The valley of love. Houellebecq i Dépardieu parlen de menjar, de sexe, de política i de la mort. A vegades carreguen en la seva autocomplaença, però resulten menys antipàtics del que podria suposar-se. A més, els salva una certa autoparòdia i que siguin capaços de riure’s del seu propi físic mentre juguen a ser una rèplica d’El Gras i el Flac.

Nivell discret

Tot i el relatiu interès de Thalasso, la secció oficial continua a un nivell més que discret. Ahir també s’hi van projectar la quebequesa Il pleuvait des oiseaux, de Louise Archambault, i la brasilera Pacificado, de Paxton Winters. La primera, un gran èxit de taquilla al Canadà, vol ser un relat tendre sobre uns éssers a la vellesa que van decidir marginar-se de la societat (dos homes que viuen com ermitans en un bosc al costat d’un llac) o que han estat marginats, com és el cas d’una dona internada de jove en un psiquiàtric, on ha viscut confinada la resta de la seva vida fins que pot assistir a l’enterrament d’un germà; però, a més de donar voltes i més voltes, cau en certa sensibleria.

Misèria a Rio

La segona, Pacificado, s’acosta a una certa pornografia de la misèria en abordar d’una manera planera el tema del narcotràfic en una favela de Rio on un home, que acaba de sortir de la presó, intenta viure en pau (i no fan més que dir-li que és un covard) mentre la policia intervé per pacificar la ciutat en vista a la celebració dels Jocs Olímpics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia