El perill dels desitjos
Olga Kurylenko visita Sitges amb ‘The room’, pel·lícula sobre una habitació que fa realitat tot allò que es vol, però que fa pagar un peatge molt car a l’ambició
Després d’un cap de setmana sense gaires actors coneguts, l’actriu d’origen ucraïnès Olga Kurylenko, noia Bond a Quantum of solace i parella de Tom Cruise a Oblivion, va passejar elegància, bellesa i simpatia pel Festival de Sitges. Hi presentava a concurs The room, pel·lícula dirigida pel francès Christian Volckman que barreja el drama familiar amb una premissa que entra de ple en el gènere fantàstic: una parella (Kurylenko i l’actor belga Kevin Janssens) es trasllada a una vella mansió aïllada enmig del camp que s’acaba de comprar i hi descobreix una misteriosa habitació on es materialitza tot allò que vols. Però els desitjos poden ser perillosos, i aviat descobreixen que no es concedeix tot a qualsevol preu.
Olga Kurylenko va viure èpoques de pobresa amb la seva mare a Ucraïna abans de treballar com a model i conèixer l’opulència dels sous milionaris de les estrelles de Hollywood. Segurament estaria més preparada que el seu personatge per a una habitació màgica com la del film. “Com més coses llenço, més lliure, lleugera i feliç em sento”, va dir en la roda de premsa de The room.
L’actriu va explicar que a casa seva tenen una habitació ben diferent de la de la pel·lícula, que no para de fer realitat coses. “Jo a casa meva, on fa poc he començat a seguir el mètode Kondo [per ordenar les coses de casa], he creat una habitació on llenço coses, és un desastre de lloc. Ara vull eliminar objectes, des de roba i joies, i mantenir-me només amb el que és bàsic.” Pel que fa a desitjos immaterials, va dir que, si pogués, demanaria “ser feliç, tenir salut i amor”, perquè és “de les que pensen que no pots ser feliç si no tens amor ni estàs sana”.
Christian Volckman va explicar que amb la pel·lícula ha volgut “explorar, una vegada més, com funciona la ment, els desitjos, i com posem límits a aquests desitjos, ja que cal trobar un equilibri”. “Volia mostrar una parella normal dins de casa seva i aprofundir en les seves ments i els seus desitjos més profunds, que apareixen gràcies a l’habitació que concedeix els seus desitjos. Cal anar amb compte amb allò que un desitja perquè es pot fer realitat i tot té un preu. Estem creant monstres, perquè ho volem tot i de manera ràpida”, va concloure.
Amics per sempre
La secció Oficial Fantàstic Competició va incloure també la producció espanyola Amigo, protagonitzada per un home que ha tingut un accident greu i ha quedat gairebé immobilitzat (Javier Botet), i que es trasllada a viure amb un amic (David Pareja) a una casa aïllada a les muntanyes. La relació entre els dos es va degradant, enmig d’una tempesta de neu, en una història que té punts en comú amb Misery, de Rob Reiner. Es tracta d’“una pel·lícula petita i angoixant, amb un personatge impedit que no es pot escapar”, va explicar Javier Botet, l’intèrpret de la nena de Medeiros a Rec, que ha estat distingit pel festival amb un premi Màquina del Temps.
El director, Óscar Martín, va explicar que és una cinta “sobre les atencions i els jocs de poder que s’estableixen entre qui cuida i la persona que és cuidada”. El plantejament inicial és interessant, però s’esgota bastant abans que la pel·lícula.
Maribel Verdú, de patidora a fer patir
“El cinema m’ha fet patir molt, amb papers de dones que no se’n surten amb la vida, o que les maten, però abans ajuden a tothom, personatges molt empàtics”, explicava ahir en el Festival de Sitges Maribel Verdú, protagonista del policíac El asesino de los caprichos, dirigit per Gerardo Herrero i presentat en una sessió especial en la secció Òrbita. Però sembla que comença a posar papers malvats a l’altre plat de la balança: “De sobte, amb Blancaneu, primer, i ara amb aquesta pel·lícula et cauen aquests personatges, i s’hi està molt a gust, perquè ets tu la que puteja”, va comentar en broma. Maribel Verdú va rebre ahir el premi Màquina del Temps i va presentar el film policíac El asesino de los caprichos. Hi interpreta una inspectora malhumorada, alcohòlica i sarcàstica que investiga uns crims a la zona alta de Madrid. Les víctimes són propietàries de gravats dels Caprichos de Goya.