Ava a Santa Eugènia

En el seu llibre Girona, ara i sempre (una crònica), Narcís-Jordi Aragó va escriure: “Baixàvem escapats dels Maristes, a la una del migdia, i travessàvem corrents tota la Devesa per arribar a temps a la plaça de toros i veure l’Ava Gardner, que hi rodava Pandora amb en Màrius Cabré. L’escena entre el torero i la dama es repetia un i altre cop, com la tornada d’una cançó, i els ulls de l’actriu brillaven més que totes les pantalles platejades que intentaven concentrar la claror del sol sobre la seva figura.” El dia que “l’animal més bell del món” va arribar a Girona, la ciutat va viure un trasbals. Com va anunciar Los Sitios el 21 de març de 1950. “El 23 del proper mes d’abril [traduït del castellà] serà Girona, sí senyors, la nostra plaça, i amb una cursa de categoria amb toros i toreros de primera i amb totes les garanties perquè l’espectacle sigui complet, atractiu i emocionant. I no parlem per parlar, sabem de molt bona font que el senyor Alcalde, un dels empresaris de la plaça, acompanyat del senyor Gironès (fill) ha anat cap a Madrid i Salamanca. A la capital del regne signarà un contracte amb Romulus Films, de Londres, que a la primeria del proper mes rodarà la pel·lícula en tecnicolor Pandora o L’holandes errant a la nostra Costa Brava, protagonitzada per James Mason i Ava Gardner.”

Havia esclatat la bomba, l’article d’Alguacillo, que també confirmava la presència de Màrius Cabré, va ser el tret de sortida d’una carrera cap a l’infinit que tant va afectar els gironins com els tossencs. Com va escriure Antoni Pastor-Foraster a l’Hoja del Lunes el 17 d’abril de 1950: “Al Lewin i els seus col·laboradors fa dies que amb la seva presència han transformat el poble per complet i la metamorfosi no afecta tan sols l’aspecte físic sinó també l’esperit dels seus habitants, pescadors humils i gent de mar per als quals el muntatge cinematogràfic que s’aixeca davant dels seus ulls és com un somni de fades, un somni que els retorna a la realitat en comprovar que es materialitza diner en mà, ja que els cineastes anglosaxons no perden el temps a l’hora de contractar personal, ja siguin fusters, ferrers, palers, etc., la qual cosa fa preveure que, si continuem així, tots els habitants de Tossa hauran participat a la realització de Pandora.” Les notícies arribades de la costa es complementaven amb les declaracions de Màrius Cabré, que no tan sols cultivava el personatge, sinó que es presentava com el torero captivador d’una estrella que definia com “una persona excel·lent, captivadora, no tan sols com a actriu, sinó també com a dona”.

Finalment va arribar el dia de Sant Jordi i a la publicitat es podia llegir: “Gran corrida de toros filmada. 4 escogidos y bravos toros. Toreros valientes, Mario Cabré y Vito. Cineastas famosos: Ava Gardner, James Mason. Hoy, domingo, a las cuatro de la tarde.”

Aquella va ser una tarda de glòria. A en Cabré, el van premiar amb tres orelles i una cua de toro, mentre que Julio Pérez Vito s’havia de conformar amb una. Els braus de la ganadería Hermanos Ortega-Estéviez, d’Añover de Tajo, es van mostrar nobles i coratjosos, fet que va permetre el lluïment d’un torero com Cabré, que els va brindar a la diva de Hollywood, la qual, posteriorment, i en declaracions fetes en una sala de l’hotel Peninsular, va assegurar: “Espanya és un país encisador. Estic molt contenta d’haver vingut i desitjo que la meva estada sigui un romanç, un romanç com el que ha escrit aquest gran actor i gran torero que és Mario Cabré.” Les paraules van disparar totes les alarmes i van arribar a l’altra banda de l’Atlàntic mobilitzant un gelós Frank Sinatra que no va dormir tranquil fins que un cop arribat a la Costa Brava i al bar de La Gavina a s’Agaró va intentar reconquerir aquella dona que era el seu goig i la seva perdició. Mentrestant Ava, definida per Juan José Saurina, un dels periodistes que van assistir a la roda de premsa gironina, com “una dona molt bella, del cos i la cara de la qual no cal parlar-ne perquè crec que els meus lectors ja la van veure personalment”, comprava en una de les millors botigues de Girona i es mostrava indiferent als rumors que asseguraven que entre ella i el torero hi havia quelcom més que una efímera història d’amor i fins i tot apuntaven que podia acabar en boda. El 13 de maig Sinatra va aterrar a Tossa, en Cabré rodava a Girona i les xafarderies del moment especulaven sobre quin seria el dia en què el torero i el cantant es veurien les cares per dir-se el nom del porc. Però com més tard va assegurar en Paco Torres Monsó, que va treballar en l’storyboard de Pandora: “Ell no parlava anglès i li escrivia versos en espanyol. Ella no entenia l’espanyol i mai vaig saber si aquells versos van servir per a quelcom.”