Un triangle rodó

Saben Els somnàmbuls del dramaturg gironí Llàtzer Garcia que “despertar és perdre”. Són “somnàmbuls” però també podrien ser Els somiadors (2003) de la pel·lícula de Bernardo Bertolucci o els protagonistes de Bande à part (1964) de Jean-Luc Godard, als quals, Llàtzer Garcia, pica l’ullet, a tall d’homenatge, amb una escena musical i dansada pel trio, la noia i els dos amics, interpretats pels banyolins Laura Pujolàs, David Marcè i Genís Casals.

Definida com una “comèdia íntima” inspirada en Desing for a living (1933) de l’autor anglès Noël Coward (1889-1973), Els somnàmbuls, estrenada just fa una setmana al festival Temporada Alta , té alguna cosa que la fa deliciosa; una tragicomèdia d’aquelles per somriure, posar-se nostàlgic, de desencisos però alhora recuperar la il·lusió. Diu el programa de mà que “l’amistat s’anirà esquerdant quan l’amor i la gelosia ho devori tot”. Ella és el vèrtex, el punt d’unió i comunió, el desig, la musa, la idealitzada, dels dos amics, i la que forma i desfà les parelles per acabar essent la que desperti els somnàmbuls en un final amb un regust amarg. “Mentre el món de fora mira endavant, el de dins mira enrere”; és un cant a la joia del passat viscut? També una reflexió a continuar buscant la felicitat, sigui la que sigui i de la forma que sigui, amb diàlegs pensats per la rialla o per posar-se pensatius. No és només un carpe diem, un viure el moment, sinó què vol dir estimar, les emocions i els efectes, sense mapes ni brúixoles, en un format que de parella es vol eixamplar en trio. Hi ha xampany, però les bombolles no esclaten al final.

L’obra, coproduïda per la companyia banyolina Punt Produccions i la Sala La Planeta , girarà amb representacions a La Seca de Barcelona i està previst que torni a Girona, i a la Factoria d’Arts Escèniques de Banyoles, d’on beu creativament. Els actors són nascuts a l’Aula de Teatre, molt més que una escola, una disciplina extraescolar, com assenyala un dels actors Genís Casals, vist en obres de la dramaturga banyolina Clàudia Cedó o com remarca la cara més coneguda David Marcè (Polònia).