la crònica
Peluts i amb barba
Sandra Sánchez, directora de càsting, anava ahir per feina en la seva comesa de triar fins a 300 persones per fer de figurants en una processó del film El monje (Morena Films), dirigit pel francès Dominik Moll i protagonitzat, entre d'altres, per Sergi López, Vincent Cassel i Jordi Dauder, que es rodarà parcialment a Girona. La tria es feia a l'aula C de la Casa de Cultura, durant tot el dia –avui encara hi seran, de 10 a 3 de la tarda–, però al matí, durant uns minuts, van coincidir els assistents a unes jornades sobre mutilació genital femenina, alguns dels quals membres del cos dels Mossos d'Esquadra, i els aspirants a figurants, donant peu, inevitablement, a algun acudit estúpid de molt mal gust i una reivindicació/queixa d'un parell de toixos que, afortunadament, no tindran text en el film. Sánchez, amb una dilatada experiència en tasques d'aquesta mena –el seu currículum fa patxoca, amb títols com Bruc, Mapa dels sons de Tokyo, Petit indi, Vicky Cristina Barcelona, El perfum, El año del diluvio o Tierra y libertad, entre d'altres–, feia entrar el personal a l'aula de deu en deu, els explicava succintament què era el que buscaven i quins dies seria el rodatge. L'objectiu era triar 300 figurants, que havien de donar el seu nom, cognom, número de DNI i número d'afiliació a la Seguretat Social, a més de dades com l'alçada, el pes, la talla de pantalons i el número de peu. A més, però, es cerquen onze «dones sàvies», això és senyores grans amb aspecte venerable, deu de les quals formaran part de la processó i una farà de minyona «forta i arriada» malgrat ser gran. El dia de rodatge és l'11 de juny, des del migdia fins a les 2 o les 3 de la matinada. Els dies 7 i 10 de juny, també hi haurà rodatge, però només per a uns quants figurants. Les proves de vestuari es faran el dia 24 de maig.
La gent es va anar amuntegant a l'escala de la Casa de Cultura i la directora de càsting, veient que l'acumulació anava en augment, va començar a fer-ne via. Sánchez ja ha estat diverses vegades a la ciutat fent càstings, el darrer, d'Agnòsia, i el personal que es presenta a tries d'aquesta mena acostuma a repetir, de manera que sortia de tant en tant al replà de l'escala, en triava uns quants dels qui li sonava la cara i, com que ja havia agafat les seves dades en el procés de tria anterior, només apuntava els seus noms. L'experiència és un grau. Peluts i amb barba, que era un dels tipus que es demanaven, no n'hi havia gaires. Dones de pell clara, unes quantes. Serrells retallats i cabells tintats impropis del segle XVI, també n'hi havia uns quants, la qual cosa, si sobra gent, és definitiva.