Feixista, populista, autoritari

Els moviments neofeixistes, considerats un fenomen marginal de nostàlgics més o menys violents, no representen avui una amenaça tan greu per als drets fonamentals com la filtració, no sempre subtil, del seu pensament més coercitiu, reaccionari i simplista en entorns suposadament democràtics. L’auge de les formes polítiques autoritàries, hereves dels feixismes històrics i, en molts casos, darrera evolució del neoliberalisme més atroç, és cada vegada més notori arreu del planeta, des dels Estats Units de Trump fins a la Turquia d’Erdogan, passant per les maneres de gàngster de Salvini a Itàlia, la supèrbia de Bolsonaro al Brasil o la testosterona militaritzada que segrega Putin per mantenir l’hegemonia a Rússia. No són casos excepcionals, sinó quasi una nova tendència que ja no entén de velles distincions entre dreta i esquerra i que s’ha propagat també a Espanya, Hongria, França, Àustria, Finlàndia, Síria, Veneçuela, l’Índia, Nicaragua o, recentment, també al Líban i a Xile. El 5è Col·loqui Internacional Walter Benjamin, organitzat pel Memorial Democràtic i la Càtedra Walter Benjamin de la Universitat de Girona , abordarà aquesta deriva preocupant del 27 al 30 de novembre en unes jornades que tindran lloc entre Barcelona i Portbou.

El món d’avui , títol d’un col·loqui que assumeix la completa liquidació d’aquell “món d’ahir” descrit per Stefan Zweig, té com a objectiu debatre els conceptes de feixisme, nou reaccionarisme, autoritarisme i populisme, i presentar a través de les intervencions dels experts convidats diversos projectes polítics que han adoptat o estant adoptant aquest tarannà. En la mateixa línia, també es proposa pensar el paper que han de jugar davant d’aquest fenomen els mitjans de comunicació, les xarxes socials, el sistema educatiu i les anomenades “polítiques públiques de memòria”. De fet, una de les preguntes més rellevants que volen posar sobre la taula els organitzadors de la trobada és fins a quin punt els nous sistemes d’autocomunicació de masses, amb el seu narcisisme vociferant, han contribuït a la proliferació d’unes opcions polítiques intransigents i fanatitzades. Enfront d’uns idearis que amenacen les llibertats individuals i col·lectives (i la democràcia mateixa), les ponències també s’interrogaran sobre la gestió de la memòria col·lectiva, en risc permanent d’usos partidistes, de manipulació i tergiversació.

Donatella Di Cesare, de la Sapienza de Roma, serà l’encarregada d’inaugurar el col·loqui, el dimecres dia 27 de novembre a l’Auditori del Macba, amb la conferència L’ombra negra de la sobirania. Nacionalismes xenòfobs i nous feixismes a l’Occident del segle XXI. Les sessions es reprendran l’endemà, també al Macba, amb les aportacions de Maximiliano Fuentes, que abordarà el sorgiment dels moviments protofeixistes en El món d’ahir; Carme Molinero i António Costa Pino, que tractaran els feixismes espanyol i portuguès, i Xavier Casals, amb una anàlisi de l’extrema dreta a Espanya des del 1975. La jornada es tancarà amb dues taules rodones, una sobre La política en l’era de l’autocomunicació de masses, moderada per Ramon Pellicer, i una altra sobre el desafiament populista quaranta anys després de la Transició, que conduirà Ricard Conesa. En la sessió del dia 29, Joan Maria Thomas parlarà dels feixismes entre 1922 i 1945; Èric Fassin, de populisme, neofeixisme i neoliberalisme, i José María Lassalle, de Noves experiències reaccionàries. Hi haurà també dues taules rodones, en aquest cas sobre patrimoni memorial i gestió de la memòria, conduïdes per Sílvia Marimon i Josep M. Muñoz. La jornada la tancarà Josep Ramoneda amb la conferència De feixistes a reaccionaris. El col·loqui es traslladarà dissabte 30 a Portbou, amb la tradicional ruta des de Banyuls i el lliurament del IV Premi Internacional Walter Benjamin d’assaig.