Figures, del 1792 fins avui
El festival IF alterna coproduccions amb cartell internacional
El Festival IF dedicarà aquesta edició i la vinent a la figura i el cos. Ho fa des d’una mirada molt àmplia que va des de recuperar els titelles dels Bonecos de Santo Aleixo de Portugal (que tenen el reconeixement de Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco), que daten del 1792, fins a les propostes més actuals com ara les coproduccions entre pares i filles El lloc? de ser nosaltres, dels Aymeric, o La fulla blanca, dels Baixas. El festival s’hostatja en diferents espais del 6 al 17 de novembre de Barcelona (Arts Santa Mònica, Institut del Teatre, Hiroshima) i de Sabadell (Ca l’Estruch) i Santa Coloma de Gramenet (Teatre Sagarra, Auditori Can Roig i Torres i Can Sisteré).
L’IF compleix el difícil repte de ser l’hereu de l’històric Festival de Titelles i Noves Escenes de l’Institut del Teatre (després que el Neo aguantés molt poc temps, per dificultats econòmiques). Ara, l’IF té una periodicitat biennal. Els senars, com aquest, es fa visible la difusió amb actuacions arreu. Els parells estan centrats en la investigació a través de debats i en la creació, sala d’assaig endins. Amb un pressupost de 30.000 euros anuals fan possible produccions que posteriorment fan gira internacional (com el Cases, de Xesca Salvà).
L’IF s’agermana amb altres festivals com ara Palma amb la Dansa (per fer viable Las hermanas Verán, d’Andrea Cruz), els CVentre Nacional d’Estrasburg (Ride, de Juste Après), Eifasbrik de Hannover (Human form II, de Minako Seti), L’anima a l’esquena (El lloc? de ser nosaltres), el Centre Dramàtic Gallec (Soma,de Javier Marín i Joaquín Jara). Una de les perles del festival és Desde el azul, Inés Pasic, una creació, feta entre Bòsnia i Perú, que utilitza parts del cos per completar les figures. Un joc similar al d’Ay Ya!, de Macarena Recuerda Sephered.