Arts escèniques

Germans a l’escena

Sergio Blanco porta al Temporada Alta ‘Ostia’, una lectura amb la seva germana que esdevé ficció en directe

Blanco indaga novament en un passat líquid, tant variable i inestable com ho és el futur

Una de les pre­sen­ta­ci­ons més sona­des del dar­rer cap de set­mana al Tem­po­rada Alta és Ostia, l’auto­ficció duta a l’extrem entre Ser­gio Blanco i la seva ger­mana (i actriu) Roxana. Es podrà veure dis­sabte al Tea­tre de Salt. El fran­cou­ru­guaià ja va rebre elo­gis al fes­ti­val amb El bra­mido de Düssel­dorf (2018), La ira de Nar­ciso (2016) i Tebas­land (2014).

Ostia només es podrà repre­sen­tar men­tre els dos ger­mans vul­guin o puguin. Blanco no la deixa repre­sen­tar perquè vol man­te­nir la idea ini­cial que dos ger­mans lle­gei­xen “la nos­tra pròpia història fic­ci­o­nada: es tro­ben veri­tat i fal­se­dat junts en un mateix suport”. Per l’autor, tot relat biogràfic és sem­pre una ficció per la tria de parau­les, de temps ver­bals, de la manera d’uti­lit­zar el llen­guatge: “Amb Roxana, davant del públic, som dos ger­mans de veri­tat i de men­tida a la vegada. Ostia és un text mor­tal que morirà amb nosal­tres.”

Blanco inte­gra al seu relat per­so­nat­ges com sant Agustí, Paso­lini, Mus­so­lini o Cara­vag­gio. S’inte­gren amb natu­ra­li­tat en un text en què es van reve­lant que el pas­sat comú és recor­dat de manera dife­rent. Per això Blanco asse­gura: “El pas­sat es tan obert com el futur; tan des­co­ne­gut és el pas­sat com el futur.” Ostia defensa que el pas­sat està per cons­truir. També el for­mat que s’autoim­po­sen els ger­mans Blanco és el de la lec­tura. Per a l’autor és preciós veure algú lle­gint, “és un dels actes més ele­gants que exis­tei­xen”. Men­tre el germà-escrip­tor, lle­geix, com qui l’escriu en directe, la ger­mana-actriu el lle­geix com encar­nant-lo. Però tots dos, a mesura que el lle­gei­xen, el van des­co­brint: Ostia revela que “lle­gir i escriure és el mateix: es tracta d’un acte de des­co­bri­ment tex­tual”. Blanco va impo­sar-se una major con­cen­tració en l’ela­bo­ració del text, un cop va deci­dir que només seria lle­git: “Ostia és un text que mos­tra parau­les; No les diu, ni les enun­cia, ni les pro­nun­cia, sinó que les mos­tra.”

El tea­tre en directe, comp­tar sem­pre amb un públic que escolta el relat per pri­mera vegada, con­ver­teix la lec­tura en nova. Com si fos una pri­mera vegada: “Tots dos sen­tim que és la pri­mera vegada que ho estem dient.” Per poder repre­sen­tar Ostia és impres­cin­di­ble, segons Ser­gio Blanco, tro­bar un mate­rial “que està intacte tant en l’escolta com en la lec­tura”. Aquest és el repte inter­pre­ta­tiu, reco­neix el dra­ma­turg (que adver­teix alhora): “Sem­pre ho hem acon­se­guit: sem­pre hi ha alguna cosa d’inau­gu­ral, d’ori­gi­nari, d’ini­cial.”

Ostermeier, de nou

L’adaptació teatral de l’assaig Retour à Reims a mans de Thomas Ostermeier es podrà veure avui (20.30 h) i demà (18 h) al Municipal de Girona. El director alemany trasllada a un estudi de doblatge les reflexions de Didier Eribon, donant un tomb al teatre polític. Ostermeier, a partir de l’anàlisi del sociòleg es pregunta pel creixement de l’extrema dreta en barris tradicionalment d’esquerres.

L’obra serveix al director per qüestionar la relació de l’art i l’efecte que produeix a la societat (aparentment, per ser més tolerants i poder debatre amb l’antagònic). És la sisena vegada que es programa una producció seva al Temporada Alta des del Concert a la carta (2004).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia