La Maternitat d'Elna, un refugi humanitari
Tristan Castanier presenta la primera síntesi rigorosament històrica sobre aquesta institució que esdevindrà museu
Des de finals del 1939 fins a Pasqua del 1944, un miler de dones i nens van ser acollits a la Maternitat Suïssa d'Elna, una institució humanitària, situada al Rosselló (Catalunya del Nord), dedicada a ajudar dones, sobretot exiliades. Es tracta d'un episodi històric colpidor, desconegut fins relativament fa poc, en què les dones són les protagonistes. Moltes d'elles, víctimes de la guerra, procedien de les files de l'exili republicà, però també hi van anar a raure algunes considerades apàtrides per motivacions ètniques com el cas de les jueves o, fins i tot, franceses indesitjables pel règim de Vichy.
Oficialment, 597 nens van néixer en aquella fortalesa humanitària, que no hauria estat una realitat sense la figura d'Elisabeth Eidenbenz, una jove infermera helvètica de 26 anys que en plena retirada republicana, i veient la desolació dels camps de concentració instal·lats a les platges del Rosselló, va procedir a reconvertir un vell castell abandonat en la maternitat que coneixem avui dia, tot un exemple del compromís a favor de l'ajuda humanitària en un període en què la barbàrie feixista pretenia estendre's per tot el continent europeu.
Rigor històric
Tristan Castanier, doctorand en història contemporània i que actualment està preparant una tesi sobre l'ajuda humanitària suïssa al sud de França (1939-1944), va descobrir la història fa anys i després de fer-ne una recerca exhaustiva l'ha bolcada en la que és la primera anàlisi històrica rigorosament documentada sobre la Maternitat i la figura que la va fer possible: Elisabeth Eidenbenz.
Editat en català per Edicions Trabucaire amb el suport de Memorial Democràtic, Elisabeth Eidenbenz i la Maternitat Suïssa d'Elna (1939-1944) és el fruit de molts anys de recerca que van portar l'autor a Elna, a Viena –on es va trobar amb la protagonista– i a Suïssa, per tal de consultar arxius vinculats amb l'ajuda humanitària durant el pas dels republicans a França. A més d'arxius, Castanier ha analitzat els apunts que Eidenbenz va redactar sobre el dia a dia de la Maternitat, i ha investigat la correspondència als testimonis de persones que van trobar refugi a la Maternitat.
Cal destacar, així mateix, la voluntat de recolzar tots aquests estudis amb els centenars de fotografies fetes per la mateixa Eidenbenz a la maternitat, tot un impecable reportatge gràfic sobre l'acció duta a terme a la Maternitat.
El llibre vol retre homenatge a l'obra d'Elisabeth Eidenbenz. Però no només això. Fa ressò de la memòria i, sobretot, de la tasca de tots aquells «capdavanters de l'humanitarisme» que, com Eidenbenz van aportar un bri d'esperança en una època dominada per l'horror de la guerra.
Projecte d'un memorial
El futur projecte de rehabilitació de la Maternitat d'Elna com a lloc de memòria ja és en marxa. La setmana vinent un comitè científic i tècnic es reunirà amb l'Ajuntament per començar a definir un projecte que ha de reconvertir els murs de la Maternitat en un lloc de memòria amb una exposició permanent realitzada a partir de les 800 fotografies que Eidenbenz va llegar al municipi. Un centre de recerca sobre l'activitat humanitària a Europa al segle XX i un alberg humanitari en col·laboració amb ONG i altres associacions podrien completar la proposta. Es preveu que comencin les primeres obres a finals d'any. Per altra banda, el 14 de juliol, dia de celebració de l'aniversari dels fills i filles de la Maternitat, el cantant Joanjo Bosch oferirà un concert durant un acte en què seran convidats molts representants i autoritats de Catalunya.
