El «Thetis» comença a Aiguablava la campanya d'excavacions subaquàtiques
El juliol i l'agost treballarà en les restes del «Triunfante», a Sant Pere Pescador, i el setembre i l'octubre serà a Deltebre
Aiguablava era el darrer refugi dels vaixells que pujaven cap al nord, de manera que és lògic que aquesta cala sigui un jaciment important. Que els vaixells s'hi estaven força temps, ho demostra el fet que sota l'aigua s'han trobat, juntament amb les restes de quatre vaixells de diverses èpoques, des del segle I aC fins a l'època medieval, un nombre considerable d'atuells de cuina. La d'aquest estiu és, segons Xavier Nieto, arqueòleg i responsable del CASC, la quarta i darrera campanya que es fa a Aiguablava. Els vaixells en què treballen els arqueòlegs a Begur van ser espoliats als anys 70, però la recuperació i estudi de les restes permet estudiar com van evolucionar els sistemes de construcció nàutica.
Després de Begur, on dirigirà les excavacions Gustau Vivar, el Thetis anirà a Sant Pere Pescador, per continuar excavant i fent la planimetria de les restes del navili Triunfante, una nau del segle XVIII que va embarrancar a causa d'un temporal. L'interès del Triunfante radica en el fet que es tracta del primer vaixell de guerra que es va construir a l'Estat seguint tècniques angleses, i en la seva atzarosa trajectòria bèl·lica durant quaranta anys. El Thetis, que té una tripulació formada per un patró, un mecànic, un mariner i set arqueòlegs, serà a Sant Pere Pescador durant els mesos de juliol i agost, i l'excavació la dirigirà l'arqueòleg Marcel Pujol.
Posteriorment, el vaixell del CASC tancarà la campanya d'excavacions els mesos de setembre i part d'octubre a Deltebre, en què tornarà a la direcció de les excavacions Gustau Vivar. Allà, els arqueòlegs excavaran i faran la planimetria d'un vaixell de finals del segle XVIII. Quan acabi la temporada d'excavacions, els arqueòlegs del CASC faran la feina de laboratori i restauració durant els mesos de novembre a abril.
Pocs mitjans
Pel que fa a la conjuntura econòmica actual, Xavier Nieto explica que el CASC «funciona amb pocs mitjans», que la manca de personal és un problema endèmic i ja conegut, però que la feina es fa. El CASC té una trajectòria dilatada, ja que funciona des del 1981, en què depenia de la Diputació de Girona, i el 1992 va passar a dependre de Cultura.
Carta imprescindible
Xavier Nieto ha anunciat que l'any vinent, a més de continuar la feina a Deltebre, un dels objectius del CASC és fer la carta arqueològica submarina de l'Alt Empordà, que Nieto considera que és un «instrument imprescindible» per gestionar el patrimoni. Aquesta carta arqueològica submarina, com en el cas de les cartes terrestres, tindrà un punt de reserva i tindrà també diversos nivells d'accessibilitat, per tal d'evitar els espolis dels jaciments. L'elaboració de la carta es realitza a través d'una feina d'anàlisi de diverses dades procedents de diverses fonts, però sobretot de l'acumulació de troballes en zones determinades que fan pensar en l'existència d'un jaciment i d'aparells útils per detectar restes que es traslladen a aquests punts per fer prospeccions i certificar que els llocs que assenyalen els indicis són realment jaciments.
