Patrimoni

Descobert a l’Espluga de Francolí el primer santuari paleolític de Catalunya

El conjunt arqueològic té uns 15.000 anys i està integrat per més de 100 gravats d’art rupestre abstracte i figuratiu

El govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional

Les inundacions del passat octubre a la Conca de Barberà no han impedit fer una “excepcional” troballa arqueològica a la Cova de la Font Major de l’Espluga de Francolí, situada a pocs metres per damunt de la zona zero de la riuada a la població.

El departament de Cultura de la Generalitat i l’Institut Català de Paleocologia Humana i Evolució Social (IPHES) han anunciat aquest divendres la descoberta d’un “santuari paleolític” amb més un gran conjunt de gravats d’art rupestre figuratiu i abstracte de fa uns 15.000 anys, els més antics descoberts fins ara a Catalunya.

La troballa es va fer el 30 d’octubre, pocs dies després dels tràgics aiguats, i va ser totalment inesperada, segons ha explicat l’investigador de l’IPHES i autor de la descoberta, Josep Maria Vergès.

El conjunt d’art rupestre que es va descobrir a les parets de la cavitat, es va dur a terme exclusivament mitjançant la tècnica del gravat. Es compon de més d’un centenar de motius, entre símbols abstractes (signes) i representacions figuratives d’animals, principalment cérvoles, cavalls i bous.

La majoria de les representacions es poden atribuir, pel seu estil, al Paleolític Superior, més concretament al període Magdalenià, ara fa uns 15.000 anys, si bé n’hi ha que poden ser lleugerament més antigues, i d’altres que podrien relacionar-se amb el neolític i etapes més recents.

Segons del departament de Cultura es tracta d’una “troballa excepcional” que marca “una fita en la història de l’arqueologia catalana”, ja que els conjunts d’art rupestre catalans d’aquestes característiques coneguts fins a la data eren d’època postpaleolítica, uns milers d’anys més recents.

A més, pel nombre i qualitat de les representacions és un dels conjunts més significatius de l’anomenada província paleolítica mediterrània.

Els gravats s’han documentat amb 3D per tal d’estudiar-los i complementar l’oferta museística del recinte, ja que l’espai on es troben no és visitable.

La consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, ha anunciat que el govern declararà la Cova de la Font Major com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Vilallonga ha descrit la descoberta com “una catedral de l’art rupestre”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

música

Un infart acaba amb Steve Albini, monument del rock alternatiu

girona
Cultura

Mor Jacobo Rauskin, poeta paraguaià d’àmplia trajectòria professional

art

L’art alliberador de Jordi Colomer, al Macba

Barcelona

Minyons de Terrassa mostren el nou local de Cal Reig durant la Fira Modernista

TERRASSA
música

Classe B i Jost Jou guanyen la secció Talent Gironí del festival Strenes

girona

Injecció de 13 milions pels dos nous platós al Parc Audiovisual el 2026

TERRASSA
Cultura

Nik West, Paquito D’Rivera i Vincen Garcia, caps de cartell la Mostra de Jazz de Tortosa

Tortosa
CINEMA

Isona Passola rebrà el premi Montserrat Carulla del FIC-CAT

Roda de Berà
llibre

Pere Portabella, reflectit en els seus escrits

barcelona