Policíac amb esperit crític

Nascut a Vila-real el 1974, Àngel Gil Cheza va ser bateria d’un grup punk, cantautor, es va llicenciar en humanitats i edició, va fundar un fanzine i sempre ha estat un amant dels llibres, fins i tot va estar a punt de ser llibreter. Ara, presenta la seva quarta novel·la, Otoño lejos del nido (Suma), un thriller amb dues trames que s’uneixen.

D’una banda, hi ha la troballa del cadàver d’una noia a Collserola, dins d’una mena de niu esfèric fet amb branques, que investiga la sergent dels Mossos Ivet Portabella. I, també, el cas d’assassinat d’un empresari alemany que du un tatuatge en un engonal. De l’altra, el periodista freelance en hores baixes Edgar Brossa accepta investigar la desaparició d’un escriptor que duia el mateix tatuatge al mateix lloc. Tot acaba confluint. Com els dos protagonistes, que Gil no descarta tornar a utilitzar.

“M’agrada desplegar per sota una trama criminal que em dona eines per mantenir l’interès del lector, em permet més llicències hiperbòliques i denunciar temes socials, evidenciar els defectes que tenim”, comenta Gil, que crea personatges amb subtrames intimistes que s’enfronten a la solitud de maneres molt diferents.

“A mesura que vaig escrivint la trama apareixen els temes espontàniament, perquè m’agrada fer una fotografia social de què acaben derivant molts altres temes que m’importen. Temes com ara les famílies que encara estan patint la crisi, la precarietat laboral, la gent que treballa i, tot i això, és pobre, en especial els nens de les grans ciutats que depenen dels menjadors escolars fins i tot a l’estiu per poder tenir una nutrició mínima, i ningú no en parla, fins i tot hi ha qui nega aquesta realitat”, i també la violència de gènere i, de manera peculiar, la part fosca del sector editorial. Reclama un criteri de publicacions no tan marcat pels resultats econòmics i sí per la qualitat literària.

La novel·la té un ritme molt de sèrie de televisió, així com la construcció de personatges, cosa que, lluny de negar, Gil defensa com a una de tantes influències legítimes que poden tenir els novel·listes. El seu referent literari més destacat és l’irlandès Gerard Donovan.

Pren notes en una llibreta, apunta les idees que li venen al cap quan renta els plats, surt a córrer amb el gos, banya els fills... Fa servir una paret de pissarra, on dibuixa esquemes. “Haig d’anar amb compte perquè, algun cop, els meus fills, m’han esborrat mig argument.”

És professor de secundària i batxillerat. Amb l’embranzida amb què parla de literatura i amb l’obertura de mires creativa que mostra, segur que és un molt bon foment a la lectura.