Mor Max von Sydow, un actor versàtil i prolífic lligat a Ingmar Bergman
Iniciat al món del teatre, la seva relació amb el també director suec el va obrir les portes del cinema
L’actor suec nacionalitzat francès Max von Sydow, ha mort aquest diumenge a 90 anys. Nascut el 10 d’abril de 1929, va començar la seva carrera escènica en el teatre. En 1948 va aconseguir l’accés al Teatre Real d’Estocolm, el prestigiós Dramaten, on va coincidir amb futures estrelles del cinema suec com Lars Ekborg, Margaretha Krook i Ingrid Thulin. Després d’acabar els seus estudis va treballar amb diverses companyies de teatre municipals, fins que Bergman el va reclamar per a la de Malmö, que va suposar l’inici d’una col·laboració que es va estendre quatre dècades i que va incloure papers teatrals en el Dramaten i una dotzena de pel·lícules.
Va ser un actor versàtil amb més de 150 pel·lícules. Von Sydow va interpretar papers destacats en alguns dels films icònics del cinema suec i de la filmografia de Bergman com “El setè segell” o “Maduixes salvatges”, que li van valer per a llançar la seva carrera i treballar a les ordres de directors com David Lynch, John Huston, Lars von Trier, Martin Scorsese o Steven Spielberg.
Van ser els seus treballs amb el seu compatriota Bergman els que li van permetre fer el salt a Hollywood amb “La història més gran mai contada” (1965), on va fer de Jesucrist.
Von Sydow va consolidar en els anys següents una brillant carrera en grans produccions com “El viatge dels maleïts”, “Evasió o victòria”, “Conan, el bàrbar”, “Flaix Gordon” o “L’exorcista”, i que va incloure en la seva etapa final papers en l’episodi VII de la saga “Star Wars” i la sèrie de televisió “Joc de Trons”.
Mai va guanyar un Óscar, encara que va estar nominat dues vegades als premis de la indústria cinematogràfica de Hollywood: en 1989 per “Pelle el conqueridor” (el seu paper favorit de sempre) i més de dues dècades després per “Extremely Loud & Incredibly Close” (“Tan forta, tan a prop”), en la qual va interpretar a un personatge que es comunica sense paraules.
La seva llarga carrera inclou també papers en dues pel·lícules dirigides per realitzadors espanyols: “Jugant amb la mort” (1982), de José Antonio de la Lloma; i “Intacte” (2001), de Juan Carlos Fresnadillo.
Després de casar-se en 1997 amb la documentalista francesa Catherine Brelet, Von Sydow va acabar assentant-se a França, i va adquirir aquesta nacionalitat el 2002.
