“Curiosament, em sento més acompanyada que mai”

“El confinament ha enxampat els escriptors en temporada alta: visites a escoles, biblioteques, viatges, promocions, presentacions... He frenat i m’he reclòs a casa, amb la família, pensant que, tot i la tragèdia, podria escriure. Impossible, les relacions socials a les xarxes s’han multiplicat i m’he reinventat teletreballant i estrenyent vincles. Som éssers socials per naturalesa i, malgrat viure dins d’una distopia, sols, el que se’n diu sols, no ho estem. Curiosament, em sento més acompanyada que mai.”