“Estic passant lo confinament amb ma mare, a casa seua. Així mos fem companyia l’una a l’altra. Hi ha estones d’avorriment, de por, però també intentem riure tant com podem. A pesar de l’angoixant que és esta situació, em sento bé d’estar aquí amb ella. Penso que el temps passarà i que algun dia recordaré estes setmanes juntes amb nostàlgia. És un temps per entendre la importància justa de cada cosa. Sospito que al final l’única reflexió és esta: com gastes lo temps i amb qui.”