La meva rutina en aquest confinament és una mica estranya. La clau, crec, és llevar-se com més tard millor, cap a les onze o a les dotze. Si et despistes, ja és hora de dinar. Dino i, a la tarda, intento posar-me a fer música. Aquests darrers dies, per cert, estic molt creatiu i m’estan sortint força coses. Passo les tardes, doncs, fent música o amb els col·legues, jugant a la play o parlant. Després ja és hora de sopar, mires una pel·lícula i ja és de nit. I... un dia menys. Així, fins que ens diguin que podem sortir.