L’afectació de la crisi del coronavirus sobre el sector audiovisual serà profunda i transversal, i afectarà una indústria encara dèbil després de superar la llarga crisi iniciada el 2008. Així ho veuen alguns agents del sector consultats.

Miquel Rutllant, president del Clúster Audiovisual de Catalunya

“La crisi afecta tota la indústria. Tots pensem primer en la producció de continguts, però la indústria audiovisual és molt complexa i interconnectada, estem parlant d’empreses tecnològiques, d’infraestructures i auxiliars, d’esdeveniments, de comunicació audiovisual de marca... Hi ha un element fonamental a la nostra indústria que és el rodatge, rodar continguts és gairebé l’origen de tot, i ara està pràcticament parat. Si la matèria prima que és el rodatge no es produeix, a la llarga la resta d’empreses de la cadena deixen de poder treballar. Al Clúster Audiovisual de Catalunya potser predominen les productores, però tenim empreses de tota la cadena, més de 120. La meitat dels socis tindran afectació d’entre el 50% i el 75% de la seva xifra anual de negoci, i l’àmbit d’afectació més gran segurament serà el de la producció. Els nostres socis pensen que la crisi tindrà una repercussió com a mínim de sis mesos, i per alguns socis anirà més enllà. Estem parlant d’una afectació a curt, mitjà i llarg termini. El primer que demanem són mesures universals, perquè el sector és molt divers, i volem que siguin amb molt poques o cap trava burocràtica, fàcils d’aplicar. Reclamem mesures bàsicament orientades a l’obtenció de liquiditat: aplaçament d’impostos, amb un període de retorn prou llarg, que totes les factures que l’administració deu a empreses del sector es paguin immediatament...”

Adolfo Blanco, fundador i conseller delegat d’A Contracorriente Films, propietari dels Verdi

“Dins de totes les coses dolentes que estan passant hi ha una petita bona notícia i és que, encara que sigui a casa i confinats, a través d’una pantalla domèstica, per televisions, plataformes, DVD o Blu-Ray, el cert és que hi ha un impuls al consum de cinema, i jo confio que d’aquí en sortiran uns quants milers de cinèfils més. Dit això, és molt probable que quan torni la normalitat s’hagin de revisar les estratègies. Jo crec que la baula més dèbil, en la qual les administracions hauran de treballar més, és justament el cinema en sala, que és el més essencial de la cultura del cinema, i en aquest moment el més vulnerable. Mantenir les sales obertes és difícil, cal fer equilibris, és un negoci molt menys rendible que altres negocis de les botigues del passeig de Gràcia i evidentment requerirà una injecció d’oxigen especial per part de les administracions. Hi ha cinemes que no podran reobrir, i cada un que no obri serà una pèrdua irreparable. L’altra baula dèbil de la cadena és la distribució independent, que està patint una aturada molt traumàtica i quan hagi d’estrenar les pel·lícules, en la situació de col·lapse que hi haurà, també requerirà un esforç molt gran. Confio que això no sigui l’oportunitat perquè la globalització i la colonització per part del cinema nord-americà de les nostres pantalles acabi sent definitiva. Les administracions han de començar a pensar què han de fer perquè els cinemes puguin reobrir i no només amb pel·lícules nord-americanes, també amb el cinema que fem aquí i l’europeu. Les mesures de les administracions són absolutament necessàries i han de ser injecció econòmica per poder assumir uns mesos en què els números no sortiran. També caldran reduccions de tipus impositius, que baixi l’IVA, que no continuï com estava. Potser és hora que tinguem el mateix que els llibres o els diaris, perquè el cinema és una part de la cultura absolutament essencial. També cal ajuda des dels mitjans de comunicació, que les administracions parlin amb les televisions perquè ajudin definitivament a crear un clima que porti la gent a recuperar els hàbits que teníem abans. Caldrà fer una gran Festa del Cinema quan la situació sanitària estigui del tot controlada, i cal que les televisions en facin la difusió publicitària més gran que s’hagi fet mai. Al final estem parlant de televisions públiques i de privades que són bastant públiques també. Hem engegat la Sala Virtual de Cine. Ens semblava que una desconnexió absoluta amb l’espectador hauria estat una equivocació. La tecnologia permet mantenir el contacte amb els teus clients, i no només de recordatori del cinema quan acabi, sinó també la possibilitat de consumir cinema i pel·lícules noves. És una iniciativa de distribuïdora, però hem aconseguit la participació de 80 sales. Ens semblava important recuperar pel·lícules d’A Contracorriente com Hasta que la boda nos separe, que estaven al Top 10 i potser quan reobrin els cinemes els espectadors no se’n recordaran. També hem estrenat Vivarium i La alegría de las pequeñas cosas. Ens va semblar el moment d’obrir aquesta Sala Virtual de Cinema, en què hem treballat durant molt de temps, no només amb l’accelerada de les darreres setmanes. Era un projecte de fa anys. També hem volgut donar el missatge als espectadors que es quedin a casa en aquesta situació extraordinària. Toca moure’s, provar coses. Estem convençuts que hem fet el que havíem de fer.”

Diana Toucedo, directora i muntadora

“És inevitable fer comparacions amb el que va passar el 2008. A mi em va enganxar al començament de la meva carrera, tot es va parar, a pesar que semblava una crisi molt menor que la que estem vivint ara mateix. El cinema i l’audiovisual van trigar set anys a estar amb múscul, amb la normalitat que teníem a Barcelona el 2008. Amb tot el que s’està veient ara, em fa por fer la comparativa i pensar que aquesta crisi pot ser brutal i llarga. Però també, per una altra banda, sento que amb tota aquesta dimensió tan global i el fet que afecta tothom per igual, penso que moltes coses es podrien revertir. No estem sols o aïllats, estem tots units, i això pot portar a un canvi de paradigma a molts nivells. També crec que la sanitat és importantíssima en aquesta situació, però també ho està sent la cultura: sense les pel·lícules sèries, llibres, música, que tothom està veient, escoltant o llegint a casa, aquest confinament seria molt més insuportable. Som un element vital i clau, i m’agradaria que les administracions ens veiessin així i es pogués configurar un horitzó menys pessimista.”