El confinament al teatre treu la careta a la intermitència
El tancament dels teatres ha abocat els actors a l’atur en condicions pèssimes
Portugal insta les entitats públiques a pagar tots els espectacles cancel·lats i avançar el 50% si es reprogramen
El drama de la intermitència laboral dels artistes queda al descobert. Ara el tancament forçat dels teatres ha deixat els intèrprets sense feina. I amb un atur que els castiga per culpa de les característiques d’una professió sovint intermitent. La situació és més dramàtica si es té en compte que, probablement, les arts en viu seran dels últims sectors a reprendre l’activitat –es dubta fins i tot que les condicions d’ocupació permetin assolir uns ingressos suficients– i que, per tant, aquestes prestacions d’atur s’haurien d’allargar molt més temps. Els gestors dels teatres públics tenen poc marge de negociació, admeten a aquest diari. Perquè les auditories posteriors podrien considerar malversació de fons públics l’avançament de part dels diners sense una contractació i una feina (assaig o funció) que ho justifiquin.
Per contra, l’Assemblea de la República de Portugal va aprovar el 8 d’abril passat que les entitats públiques paguin els espectacles cancel·lats, com si s’haguessin realitzat. En el cas que s’hagi aprovat una reprogramació per als mesos vinents (un fet habitual en la majoria dels teatres de Catalunya), es permet fer el pagament d’un 50% del caixet, fet que dona aire al sector durant el compàs d’espera.
Una fórmula per salvar econòmicament els actors i les companyies (sigui al Festival Grec o al Mercat de les Flors) és avançar part dels diners en concepte de coproduccions. El Mercat de les Flors ja ha reprogramat i va signant nous contractes amb les noves dates proposades. Reprogramar vol dir, en la majoria dels teatres, desentendre’s de les actuacions preprogramades a la tardor per poder gastar la partida que ja estava prevista per a aquesta primavera. Això vol dir que, en principi, hi ha una partida per a artistes que no es consumirà. Dilluns, Giulia Poltronieri, nova directora de Terrassa Arts Escèniques (el que fins ara es coneixia com a Centre d’Arts Escèniques de Terrassa), aclaria que la partida es destinaria a ampliar la bossa Terrassa Crea, que ha de reactivar les coproduccions a la ciutat. La directora del Mercat de les Flors, Àngels Margarit, per la seva banda, aclaria: “Els nostres ajornaments no han desplaçat cap espectacle programat d’enguany ni de l’any vinent. Només hem deixat de fer dues companyies internacionals [per al 2021].” En tot cas, ja preveu que la tornada “serà amb un aforament força limitat, és a dir, no hi haurà en cap cas els ingressos habituals”, i també caldrà equilibrar-ho.
Llarga negociació
L’Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya recorda que la campanya per aconseguir un estatut de l’artista que reconegui avantatges fiscals similars als de la intermitència de França va començar el 2006. No va ser fins al 2012 que el CoNCA ho va valorar com una prioritat. El debat al Congrés va començar el gener del 2018 i, just un any més tard, es va aprovar. Però el govern no el va aplicar amb l’excusa que estava en funcions. Ara admet a marxes forçades que caldria activar-lo. I s’espera que sigui una de les mesures anunciades dins del pla de xoc estatal de suport a la cultura.
Al Sismògraf, s’està estudiant cas per cas, “fent microcirurgia”, comentava ahir la directora, Tena Busquets. El festival admet que és complex, perquè els contractes s’invaliden quan no es pot complir amb la data en què corresponia fer l’actuació: “Estem mirant de resoldre-ho amb les possibilitats que tenim, que són limitades.”
Una lectura del ‘Pioneres’ del TNC queda sense signar contracte
El 18 i 19 de març s’havia de fer una lectura dramatitzada al MNAC dins del cicle Pioneres del TNC. Els assajos van començar la setmana que es van aturar els teatres. Els contractes se signaven just abans de l’assaig. La Generalitat va enviar l’ordre de no signar més contractes el 13 de març. Dels tres equips que havien de participar en aquesta funció –que integrava les lectures de les autores Lluïsa Denís, Rosa M. Arquimbau i Víctor Català–, només un no va poder signar el contracte. El TNC lamenta la situació, però insisteix que “no hi ha marge de maniobra”. En una carta, l’equip d’‘Es rifa un home’ denuncia aquest greuge: ”És impensable, dins el nostre sector, que en un mateix espectacle alguns intèrprets cobrin i d’altres no.” Pel TNC, es tracta de tres produccions separades que, comercialment, es van ajuntar en una sola peça. Però –aclareix el comunicat de les artistes– les raons per les quals no van començar a assajar (i per això no van tenir temps de signar el contracte) van ser simplement logístiques: havien de compartir el mateix espai d’assaig. Totes les altres produccions del TNC d’aquesta temporada sí que tenien contracte perquè ja havien començat els assajos.
El compromís del TNC és que l’espectacle es reprogrami i, consegüentment, que puguin cobrar aquesta feina. Però serà a partir de la temporada vinent. La situació els ha deixat sense poder demanar l’atur. Tot i així, qui sí que el cobra també veu molt minvada la seva prestació per les característiques laborals.
