Llibres

ANNA PUNSODA

LLICENCIADA EN PERIODISME I EN FILOSOFIA, TRADUCTORA, ARTICULISTA I ESCRIPTORA

“La sexualitat és un tema massa important per enganyar-nos”

Després d’endinsar-se amb èxit en el gènere de la novel·la, ara ens ofereix una reflexió sobre el desig amb l’assaig ‘La luxúria’ de Fragmenta Editorial.

De la novel·la, Anna Pun­soda ha pas­sat a l’assaig amb La luxúria, que forma part d’un pro­jecte coral impul­sat per Frag­menta Edi­to­rial. La seva ante­rior obra, la novel·la Els llits dels altres (Ams­ter­dam), per què va gua­nyar el premi Roc Boro­nat, era una ficció però amb molts monòlegs inte­ri­ors, marca de la casa.

Vostè és de les auto­res que pen­sen que, a més d’entre­te­nir, cal fer refle­xi­o­nar.
Com que sem­pre intento fixar el món i fer-me’l com­pren­si­ble, tinc una tendència a l’afo­risme i a la reflexió. En la ficció intento con­tro­lar-me, perquè sovint una reflexió no bri­llant espat­lla un bon pas­satge —cosa que tots veiem sobre­tot en les obres dels altres, perquè les refle­xi­ons dels altres sem­pre sem­blen més òbvies que les pròpies. Hi lluito, però és una manera d’escriure (i de viure) que tinc molt arre­lada. Pen­sar que l’única eina que tenim per sobre­viure en aquest caos de vida i de món és la ment orde­na­dora.
En la seva obra sem­pre parla ober­ta­ment i amb un bis­turí des­a­com­ple­xa­da­ment esmo­lat del desig, del sexe, tant de les pul­si­ons expan­si­ves com de les repres­si­ves. Temes que reque­rei­xen un cert coratge a l’hora d’abor­dar-los públi­ca­ment.
Més que coratge, el que costa (o almenys a mi) és pen­sar-ho en ter­mes pro­pis. El desig, el sexe, l’amor: poques coses han omplert més pàgines en la història de la cul­tura. Espi­go­lar entre els pen­sa­ments de tants altres i fil­trar-los per les idees i l’experiència d’un mateix, això sí que és difícil. El que pen­sin o dei­xin de pen­sar de mi quan m’exposo m’importa poc, i cada dia menys.
I prac­ti­cant una lite­ra­tura des­car­nada, sem­pre dis­po­sada a tre­pit­jar camps de mines, però tocant temes que ens afec­ten a tots. Per ara, la seva obra no s’allu­nya del desig car­nal, tan pre­sent a ‘Els llits dels altres’, que par­tia d’un per­so­natge ferit per un antic abús.
El desig d’Els llits dels altres és pro­blemàtic, com ho és sem­pre que fugim d’alguna cosa i estem mal resolts per dins. A La luxúria intento com­pren­dre’l en el seu con­text cul­tu­ral, par­tint de la base que el desig (que és el més tel·lúric que exis­teix en aquest món tan podrit de tècnica i lite­ra­tu­res) també té uns con­di­ci­o­nants històrics claríssims. Pen­sar el desig sense matar-lo amb més ide­o­lo­gia crec que ha de ser el repte.
Ara, ha escrit a l’entorn d’un dels pecats capi­tals, però par­tint del con­ven­ci­ment que l’impuls sexual pur, o sigui la nim­fo­ma­nia sense res més, no exis­teix, o en tot cas ve acom­pa­nyada d’alguna cosa més que trans­cen­deix el sim­ple desig.
Un savi que res­pecto molt va dir-me que havia escrit un assaig sobre el desig i no sobre la luxúria, perquè aquesta última no devia haver-la expe­ri­men­tada mai. Hi toca bas­tant. Si em miro amb distància les oca­si­ons en què he sen­tit un desig estric­ta­ment pre­sen­tista, que aca­bava i començava allà mateix, veig que s’ha traduït en una experiència tan prima, en què he après tan poc de l’altre i de mi, que no sé si tot l’embo­lic que sem­pre com­porta valia la pena. No és que no exis­teixi la luxúria pelada, però la trobo molt més interes­sant quan es bar­reja amb un desig amorf de més.
Al seu assaig, aplica una mirada ampla. Tan vàlid és l’amor lliure pre­go­nat des del movi­ment ‘hippy’ com la monogàmia, el desig exclu­siu que també et pot fer créixer. Tot depèn de  les nos­tres fan­ta­sies i limi­ta­ci­ons.
Jo el que dic és que no hem estat edu­cats per gau­dir del cos cone­gut, de la repe­tició, de l’atenció cons­ci­ent. Si bus­quem històries d’amor en la nos­tra lite­ra­tura que no tin­guin a veure amb la irrupció de la nove­tat, en tro­ba­rem poquíssi­mes. Segu­ra­ment, perquè pri­o­rit­zem una experiència física i men­tal del sexe i obviem la seva dimensió espi­ri­tual. Que l’amor sigui hippy o matri­mo­nial no és relle­vant. El que és relle­vant és la seva qua­li­tat: hi ha famílies de com­po­sició estra­nya en què es fan créixer els uns als altres i matri­mo­nis cas­tra­dors.
Vostè té una expli­cació rao­na­ble a per què no exis­teix un Via­gra femení.
Dic que poten­ciar el desig de manera mecànica no és tan fàcil en les dones com en els homes. S’han inver­tit molts diners inten­tant-ho, però no és tan sen­zill com dila­tar els vasos san­gui­nis del penis com fa el Via­gra. El desig de les dones es troba bàsica­ment al cer­vell. Això no vol dir que sigui estric­ta­ment cul­tu­ral (de fet, la libido aug­menta en les dones en els moments més fèrtils del cicle). Vol dir que és més com­pli­cat. 
Final­ment, ser feliç és accep­tar els teus límits.
La sexu­a­li­tat és un aspecte massa impor­tant de la nos­tra per­sona per auto­en­ga­nyar-nos. No figu­rar el que no és o no sen­tir al dic­tat de les ide­o­lo­gies de moda són con­di­ci­ons mínimes per tenir-hi una relació pla­ent. La base de qual­se­vol vida amb sen­tit (sexu­a­li­tat inclosa) ha de ser una relació trans­pa­rent amb un mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.