Malalts de cinema
David Verdaguer i Emma Suárez passen pel Bcn Film Fest amb dues pel·lícules que situen el càncer en un lloc central de la trama
David Verdaguer, Emma Suárez, Silvia Alonso, Clara Segura i Betsy Túnez són alguns dels intèrprets que han passat des de dijous pels cinemes Verdi al Bcn Film Fest, el primer certamen de cinema que se celebra a Catalunya després de la pandèmia. Les normes de seguretat per la pandèmia que encara cueja permeten una edició molt peculiar: només hi ha intèrprets i directors catalans i espanyols, no hi ha catifa vermella ni aglomeracions de gent, i les fotografies es fan en un petit set gairebé clandestí, amb entrada pel carrer dels Verdi Park.
Però no hi falten bones pel·lícules, el més important en un festival. Uno para todos, que va inaugurar abans-d’ahir la quarta edició del també conegut com Festival Internacional de Cinema de Barcelona Sant Jordi, és una bona incursió del cineasta navarrès David Ilundain al complicat cinema sobre professors carismàtics, amb David Verdaguer com a protagonista. I ahir s’hi va poder veure el film polonès Corpus Christi, nominat a l’Oscar al millor film internacional, i possible guanyador si no hagués topat amb la imbatible Parásitos.
Talent internacional
També hi ha talent internacional. Davant la impossibilitat de portar convidats estrangers (s’han de tancar amb antelació i les fronteres tot just s’han reobert), el festival presenta alguns noms prou coneguts per via telemàtica: l’actriu Kristin Scott Thomas i el director Peter Cattaneo (Full Monty) presenten avui, en un col·loqui en línia, ¡Qué suene la música!, i ahir vam tenir l’oportunitat de parlar amb l’excel·lent cineasta polonesa Agnieszka Holland, que presentava el seu últim llargmetratge de ficció, el notable Mr. Jones. Ambientat a principis dels anys trenta, té com a protagonista un periodista gal·lès que emprèn un viatge al Moscou ombrívol i ple d’espies de l’època amb la intenció d’entrevistar Stalin. Des de la seva casa de camp de la Bretanya, on ha passat el confinament pel coronavirus, la directora d’Europa, Europa explica què va sentir quan va rebre el guió: “La meva primera reacció va ser negar-m’hi, no volia dirigir una altra història sobre els crims de la humanitat, he fet moltes històries sobre l’Holocaust i psicològicament és molt cansat.” “Però quan vaig llegir el guió –afegeix–, vaig pensar que la història era important, perquè els crims comunistes no han entrat gaire en la consciència global de la humanitat.” Mr. Jones parla de la fam que va assolar Ucraïna durant els ferris plans quinquennals pe modernitzar la URSS.
Professor Verdaguer
Abans, dijous, Uno para todos va inaugurar el festival amb un dels temes que marquen de moment l’edició: les malalties greus. David Verdaguer interpreta un jove mestre que viatja a un poble d’Aragó per fer una substitució d’una mestra i ha de gestionar el complicat retorn d’un nen de la classe malalt de càncer. “Tinc entronitzats els professors, perquè la seva feina és complicadíssima –va explicar a El Punt Avui–. El professor acaba sent un actor que fa una obra de teatre per a molt poqueta gent que, a més, no té ganes d’escoltar-lo.”
Emma Suárez també va ser al festival per presentar Una ventana al mar, la història d’una dona de Bilbao molt malalta de càncer que deixa la família i es refugia en una bella illa grega, on coneix un home. “És un personatge que m’agrada molt –explica–, algú que decideix explotar en aquest moment, i que troba en el personatge de Stefanos un complement perfecte, es necessiten tots dos.”
