Vallverdú relata la Guerra Civil a través dels ulls d'un nen

Quan va esclatar el conflicte bèl·lic, Josep Vallverdú era un adolescent que, com en el personatge d'en Blai que protagonitza la història d'aquesta obra, desperta a la vida de manera sobtada. A Blai Joncar, l'escriptor lleidatà fa un retrat cru de la guerra descobrint les barbaritats comeses tant pel bàndol franquista com el republicà. L'obra, a dos temps i dos veus, comença presentant la Guerra Civil des dels ulls d'un nen a punt d'entrar a l'adolescència i acaba convertint-se en la biografia del personatge narrada des de la veu de la seva cosina. La trama se situa a Barcelona, on Blai ha perdut la seva mare; continua en una masia, on el noi és traslladat per allunyar-se dels bombardejos, i finalitza en la dècada dels anys 80 amb la narració que la seva cosina fa de les peripècies que viu el jove durant i després del conflicte. Perquè els records personals no interfereixin en l'objectivitat de la història, Vallverdú allunya el lector de la veu adulta de Blai. A cavall entre la infantesa i l'adolescència, la vida del protagonista no es veu privada de les emocions i decepcions pròpies de la seva edat. Blai no perd una mirada innocent sobre els esdeveniments que tenen lloc al seu voltant. Segons l'autor, «les conseqüències de la Guerra Civil no es poden entendre avui dia», almenys els menors de 50 anys. Tot i ser una novel·la pensada per a un públic jove, a l'escriptor li consta que «hi ha molta gent adulta i gran que han gaudit amb Blai Joncar» perquè, segons l'autor –que pensa que hi ha un desprestigi evident del llenguatge en la joventut i és un dels motius pels quals els nens no llegeixen–, «els ha tornat a la seva joventut, sobretot gràcies al llenguatge que s'hi empra». Precisament el llenguatge va ser un dels aspectes que es van destacar en l'acte de presentació al Museu de la Vida Rural, que va incloure un col·loqui sobre l'obra en què va participar el filòleg especialista en literatura per a joves Josep M. Aloy, que va dir que Vallverdú «treballa i fa treballar el llenguatge»; i la professora de l'IES Josep Vallverdú de les Borges Blanques, Carme Calderó, que va dir que la novel·la «està creada amb afany educador i memorialístic».