Fantasies futuristes i clàssiques
Brandon Cronenberg brilla a Sitges amb ‘Possessor’, i ‘Comrade Drakulic’ porta vampirs a l’Hongria comunista
L’ADN no garanteix la transmissió del talent cinematogràfic, però tampoc és necessàriament una barrera. Fill de David Cronenberg, referent del cinema fantàstic amb títols com La mosca, El almuerzo desnudo, eXistenZ o Spider, Brandon Cronenberg ja havia brillat en el gènere amb Antiviral, premi al director revelació a Sitges el 2012, i ahir va presentar candidatura a la secció competitiva del festival amb Possessor uncut.
D’estètica moderna i enlluernadora, la pel·lícula recorre a la ciència-ficció per replantejar de manera original el tema clàssic de les conseqüències de l’abús de la ciència. La trama gira al voltant d’una organització secreta que utilitza tecnologia d’implants cerebrals per ocupar els cossos d’altres persones i fer-los cometre assassinats, però el sistema comença a fallar. L’acurat disseny de producció futurista, la posada en escena i aquesta història d’identitats evoquen el clàssic Blade runner i situen el film com un dels favorits al palmarès, almenys pel que s’ha vist els cinc primers dies de festival.
La pel·lícula es va presentar en una edició que navega a una bona velocitat de creuer i que ahir va mantenir una alta afluència de públic, dins els límits establerts per les mesures de seguretat per la Covid-19. Hi ha hagut, però, passat el cap de setmana, una significativa baixada de convidats. El protagonisme va recaure ahir en l’actor extremeny Manuel de Blas, un dels actors de referència del cinema fantàstic estatal des dels seixanta.
Gairebé totes les variants del gènere fantàstic s’han vist reflectides en les pel·lícules dels dos darrers dies: el cinema de vampirs amb Comrade Drakulic, el terror en una casa aïllada a Relic, la sang i fetge amb adolescents a Becky, i fins i tot, ja fa uns dies, el cinema de zombis amb Peninsula. Aquests títols provenen de quatre continents (Oceania, Àsia, Europa i Amèrica) i reflecteixen també la riquesa geogràfica del fantàstic.
Comrade Drakulic, de l’hongarès Márk Bodzsár, recupera el vampirisme en un context original: en plena guerra freda, dos espies de l’Hongria comunista investiguen un antic heroi de guerra sospitós de ser un vampir. El film destaca per les brillants interpretacions i una posada en escena clàssica, amb tocs de comèdia, però sense caure en la paròdia que sembla insinuar el títol.
‘Killer’ de 13 anys
La nord-americana Becky dirigida per Cary Murnion i Jonathan Milott, enfronta l’adolescent de 13 anys que li dona títol amb quatre convictes fugitius, en una cinta que no defuig l’humor ni escenes gore com la mort d’un dels convictes triturat per una llanxa motora (escena ovacionada pels fans de Sitges). Relic (Reliquia), dirigida per l’australianojaponesa Natalie Erika James i protagonitzada per Emily Mortimer, reuneix tres generacions de dones (àvia, filla i neta) en un vell casalot i els enfronta amb els fantasmes de la solitud, la demència senil i amb fenòmens inquietants, en un film que no es decanta ni cap a allò sobrenatural ni cap al drama familiar realista.
La competició ha acollit també Peninsula, seqüela del fenomen coreà Tren a Busan, dirigits tots dos per Yeon Sang-ho. L’acció desenfrenada predomina en aquesta trama de lluites contra zombis i entre humans que volen endur-se 20 milions de dòlars de la zona infectada, en un dels títols més aplaudits d’aquesta edició.