Cinema

Cinema

Viatge a la foscor

David Victori porta l’actor Mario Casas a una espiral de violència i explora els límits morals a ‘No matarás’

“Tothom té una motivació, fins i tot la persona que executa l’acte més terrorífic”

“El que més m’interessa són els dile­mes morals, els gri­sos de la vida”, explica David Vic­tori (Man­resa, 1982). Després de gua­nyar amb La culpa un con­curs de curts a You­Tube patro­ci­nat per Rid­ley Scott i Mic­hael Fass­ben­der en què van par­ti­ci­par 15.000 films, va debu­tar amb el llarg­me­tratge El pacto, que plan­te­java fins a on serien capaços d’arri­bar uns pares per sal­var el seu fill. A No matarás, que s’estrena avui, posa en una situ­ació límit Daniel (Mario Casas), un bon noi que es veu arros­se­gat invo­luntària­ment cap a una espi­ral de violència.

“A mi les pel·lícules que fan les apro­xi­ma­ci­ons a la rea­li­tat en blanc i negre, dels bons con­tra els dolents, mai m’han interes­sat, ja des de petit m’han moles­tat, perquè no m’ho crec”, ens comen­tava el cine­asta en una entre­vista al Fes­ti­val de Sit­ges, on s’ha pre­sen­tat el film a com­pe­tició. “Tot­hom té una moti­vació –hi afe­geix–, fins i tot la per­sona que exe­cuta l’acte més ter­rorífic, pro­ba­ble­ment fa el millor que pot amb allò que sap. Sem­pre he vol­gut fer aquesta mena d’inves­ti­gació amb la meva feina per expan­dir la meva empa­tia i la meva com­prensió de com un ésser humà fa alguna cosa que no puc enten­dre, com pot arri­bar a aquest límit.”

La pel·lícula pren per títol el cinquè mana­ment, No matarás. “D’alguna manera busca ser una pro­vo­cació i gene­rar certa iro­nia amb el punt de par­tida del per­so­natge, a qui creus incapaç de matar una mosca. La majo­ria de per­so­nes sanes i men­tal­ment esta­bles pen­sen que matar una per­sona és un acte d’abso­luta aber­ració i que és impos­si­ble arri­bar en aquest punt, però d’alguna manera el que fem a la pel·lícula és aga­far un per­so­natge que és molt bona per­sona, quasi la millor versió de nosal­tres matei­xos, i por­tar-lo al límit per veure com es trenca.”

Amb la rea­lit­zació, feta en bona part amb la càmera a la mà, bus­ca­ven “donar lli­ber­tat abso­luta a l’actor”: “No és per motius estètics sinó per entrar en la mirada i els sen­tits del per­so­natge.” I el qua­dre can­via al llarg del film: “Fem ser­vir el for­mat per­fecte per al pla curt del per­so­natge, la resta sobra. Vull que l’espec­ta­dor pensi i senti el mateix que Daniel.”

No té prou parau­les d’elogi per a Mario Casas: “És una per­sona que viu per a la seva feina, està total­ment entre­gat, i s’obre abso­lu­ta­ment. Ens ha permès arri­bar a llocs molt pro­funds i fos­cos.”La pel·lícula d’una pre­gunta, explica el direc­tor: “La pri­mera idea va ser pre­gun­tar-me si jo per­so­nal­ment, que em con­si­dero una per­sona molt con­ven­ci­o­nal, d’una família molt esta­ble, amb un entorn molt pri­vi­le­giat, seria capaç en cer­tes cir­cumstàncies de pren­dre la vida a algú? Si em seguís un grup de gent en aquest viatge, ells podrien estar d’acord amb aquesta mena de presa decisió?”No matarás té punts en comú amb After hours, d’Scor­sese. “Els refe­rents són incons­ci­ents –diu David Vic­tori–. Scor­sese m’agrada molt i a la pel·lícula hi ha alguna cosa d’aquesta espècie d’aquesta apro­xi­mació ele­gant a l’extrem. És una per­sona que m’ha influ­en­ciat i de qui aprenc cada vegada que veig una pel·lícula seva.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia