El Circ Raluy, aturat a Girona fins a nova ordre

Les cinc gene­ra­ci­ons del Circ Raluy n’han vist de tots colors vol­tant per tot el món, però fins ara només havien hagut de tan­car per grans catàstro­fes natu­rals: inun­da­ci­ons, ter­ratrèmols... Aquest any, la troupe fami­liar del Raluy, con­cre­ta­ment la del Raluy Legacy –un dels dos circs sor­gits de l’ori­gi­nal: el Legacy, diri­git per les filles de Lluís Raluy, i l’Històric, per la filla del seu germà Car­los–, ja va per la seva segona atu­rada, amb motiu de la pandèmia: el març pas­sat, el con­fi­na­ment els va enxam­par a Reus, on només van poder fer una funció abans de que­dar-se enclaus­trats qua­tre mesos al parc Sant Jordi. “En tota la meva vida, mai no havia vis­cut tant de temps al mateix lloc. Amb els veïns del parc ja ens coneixíem, ens saludàvem quan sortíem a aplau­dir i ens enviàvem mis­sat­ges de What­sApp”, explica Louisa Raluy, codi­rec­tora del Raluy Legacy amb la seva ger­mana Kerry. A Girona, hi van poder actuar del 22 al 29 d’octu­bre –tenien pre­vist fer-ho fins al 8 de novem­bre–, com una de les escas­ses atrac­ci­ons d’una festa major sota mínims, fins que el 29 es va noti­fi­car el tan­ca­ment de tea­tres i audi­to­ris. Ningú va esmen­tar els circs. “Has sen­tit mai par­lar de com afec­ten les res­tric­ci­ons els circs?”, diu la Louisa, molt agraïda “a l’Ajun­ta­ment de Girona, perquè s’ha por­tat molt bé” i els ha dei­xat estar ins­tal·lats en aquesta espla­nada al cos­tat de la Devesa, fins que puguin repren­dre l’acti­vi­tat, teòrica­ment a par­tir del dilluns 23 de novem­bre. “Teníem un munt de fun­ci­ons venu­des i molta gent va que­dar sense poder veure l’espec­ta­cle. Quan aca­bin les res­tric­ci­ons, ens agra­da­ria actuar a Girona una set­mana o deu dies.” Després de Girona, el Raluy tenia pre­vist actuar a Sant Celoni, Rubí i Santa Coloma de Gra­me­net, abans d’arri­bar a prin­ci­pis de desem­bre a Bar­ce­lona, on fa anys que pas­sen el Nadal al Port Vell.

El Raluy s’ha adap­tat a la nova rea­li­tat, amb un espec­ta­cle més curt i sense mitja part –menys perill de con­ta­gis, però també menys cris­pe­tes i menys ingres­sos– i un afo­ra­ment reduït. Del mig cen­te­nar de per­so­nes que hi tre­ba­llen habi­tu­al­ment, han pas­sat a unes 35. En escena són ara una dot­zena d’artis­tes, vuit dels quals de la família, per ajus­tar el pres­su­post i perquè ara no és fàcil por­tar artis­tes inter­na­ci­o­nals: un dels pocs és el pallasso argentí Pie­tro Vicen­tini, fill també d’una família de llarga tra­dició en el circ. La Louisa i la Kerry han apro­fi­tat per recu­pe­rar un espec­ta­cu­lar número d’equi­li­bri sobre pilo­tes que ja feia la seva àvia Marina. I les filles de la Louisa, Emily i Nied­zi­ela –barra aèria, funam­bu­lisme, patins acrobàtics–, apro­fi­ten l’atu­rada, com la resta d’artis­tes, per entre­nar-se i assa­jar. Al Raluy també fan aquests dies un altre tipus de man­te­ni­ment: el dels car­ru­at­ges cen­te­na­ris d’aquest circ, que és com un museu ambu­lant amb molta vida.