El Parlament aprova la llei que vol normalitzar la presència de la llengua catalana a les pantalles, amb els vots a favor del tripartit i de CiU
Sí a la llei del cinema
16 còpies no s'hauran d'acollir a la llei
Es vol afavorir
la presència de la versió original subtitulada i
la diversitat
de l'oferta cinematogràfica
La presència del català a les pantalles de cinema va fer ahir un pas de gegant, gràcies a l'aprovació de la nova llei del cinema de Catalunya, que estableix que la meitat de les còpies de pel·lícules que s'exhibeixin al país estiguin doblades o subtitulades en català, si la seva versió original no és en català o en castellà.
En un ple del Parlament de Catalunya dominat pel clima de reacció a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut –era el primer ple celebrat amb posterioritat a aquesta sentència–, la llei va obtenir el suport dels grups del tripartit i de CiU –fins ahir mateix no se sabia si la federació hi votaria a favor o s'abstindria–, mentre que, com era previsible, el PP i Ciutadans s'hi van manifestar en contra. En total, la nova llei va obtenir 117 vots a favor, 17 en contra i cap abstenció. Precisament, la recent sentència del TC nega la presència preferent del català als mitjans de comunicació.
Paritat idiomàtica
Segons els responsables del departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, la importància que la nova llei pot tenir respecte a la normalització del català és equiparable a la que, en el seu dia, va tenir la creació de TV3 i Catalunya Ràdio. La llei –que en el seu redactat final ha recollit les recomanacions fetes pel Consell de Garanties Estatutàries, que va avalar que el projecte no era contrari ni a l'Estatut ni a la Constitució– preveu que el 50% de les còpies analògiques estrenades a Catalunya siguin distribuïdes doblades o subtitulades al català; en cas que el suport sigui digital, totes les còpies han de tenir incorporat l'accés lingüístic en català. Aquesta obligatorietat, però, afectarà només les pel·lícules amb vocació més taquillera, ja que en queden exemptes les pel·lícules europees de les quals es distribueixin a Catalunya menys de 16 còpies.
La implantació d'aquesta obligatorietat es farà de manera progressiva, de manera que s'hagi assolit de manera total en un màxim de cinc anys; aquest termini es pot ampliar en un màxim de dos anys –la qual cosa en donaria set– si s'aconsegueixen acords industrials amb el sector. La llei també preveu la inclusió del català en el menú lingüístic d'obres cinematogràfiques o audiovisuals que es distribueixin per canals diferents de la projecció en sales d'exhibició, com el DVD, i que prèviament s'hagin estrenat doblades o subtitulades en català.
Diversificar l'oferta
El tema de l'idioma és, sens dubte, l'estrella de la llei. I amb raons de sobres: l'any passat, només el 2,9% de les pel·lícules estrenades a Catalunya van ser-ho doblades o subtitulades al català i, aquest any, l'últim llargmetratge estranger per a adults que s'ha estrenat en la nostra llengua ha estat Millennium 3: la reina al palau dels corrents d'aire, a començaments de març.
P
A més, la llei estableix que es crearan fons de foment de la producció d'obres cinematogràfiques i audiovisuals, de la distribució independent, de l'exhibició, de la difusió i promoció i de la competitivitat empresarial. De la mateixa manera, estableix que el govern ha de promoure polítiques de suport per adequar les sales perquè puguin exhibir en format digital. Finalment, la llei estableix la promoció d'acords puntuals i convenis estables de col·laboració amb els governs dels altres territoris de parla catalana; la defensa de la lliure competència i l'impediment de l'exigència de la contractació de pel·lícules per lots; les millores per als treballadors del sector; la difusió de la cultura cinematogràfica en el sistema educatiu, i la promoció de l'accés per a les persones amb discapacitats.
La llei preveu un règim de sancions que seran proporcionals al grau d'infracció.
LES XIFRES
La postura dels distribuïdors i els exhibidors
Des del moment que es va fer públic, el projecte de la llei del cinema s'ha trobat amb l'oposició frontal dels empresaris de l'exhibició i la distribució cinematogràfica. El gremi d'empresaris de cinemes de Catalunya i la federació de distribuïdores cinematogràfiques (Fedecine), que agrupa les multinacionals del sector, van aixecar les veus d'alarma davant una situació que, segons ells, provocaria la caiguda de l'oferta cinematogràfica –a causa de la hipotètica decisió de les majors de deixar de distribuir a Catalunya– i la pèrdua de llocs de treball.
Està previst que avui aquests empresaris facin pública la seva postura davant una llei que ja està aprovada per una àmplia majoria del Parlament català. La casualitat va fer que dimarts es cancel·lés una roda de premsa per explicar aquesta postura: davant la sobtada sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut i el canvi de focus informatiu, van optar per ajornar la compareixença davant els mitjans.
La protesta dels exhibidors es va materialitzar en un tancament patronal de sales que va tenir lloc un dilluns –dia d'escassa assistència als cinemes–, l'1 de febrer.