Crítica
teatre
La Sala Gran s’encongeix i agafa volada
Lurdes Barba ha fet màgia i ha aconseguit que aquesta peça, aparentment caricaturesca i de foc d’encenalls, acabi concentrant-se en una denúncia del mal tracte del protagonista cap a la dona i els pares. A la Sala Gran, tan majestuosa i poc facilitadora de viure-hi teatre, s’encongeix, escena a escena (gairebé imperceptiblement): es recargola com l’hereu, quan ja ningú el venera. Sense el recurs clàssic de jugar a fer teatre (posar els actors als marges per ensenyar que fan teiatru), l’envelat aporta la mida humana al sobredimensionat escenari. Així, el treball actoral brilla. I, si Javier Beltrán és simpàtic fins que acaba generant antipatia al públic, Albert Prat és el seu antagònic, projectant energia d’un sense ànima. Mima Riera, Georgina Latre i Rosa Renom batallen perquè quedi clara la visió de la dona valenta en aquesta Catalunya rància. Manel Barceló es desfà a escena en veure el seu projecte descarrilat. La hilaritat més popular ve amb la comitiva liderada pel quartet Sevilla-Negrié-Tallet-Malirach (que s’atreveix a fer un tema en to punk).
Santiago Rusiñol va voler fustigar l’Espanya més rància i reaccionària amb L’hèroe. Tot i perdre les darreres colònies d’aquell Imperi en què mai es ponia el sol, segueixen encegats amb el seu orgull. Ara, provoca riallades el “Viva España!” amb la cantarella dels “hombres muy hombres” per referir-se als joves en temps d’obligacions militars per anacrònica. Però és que encara avui, al segle XXI, aquest perfil desfasat ressona per l’Espanya feixista. Ens hi podríem jugar un pèsol que algú ho llegirà com una nova provocació anticonstitucional. Els faltarà temps. Per compensar, caldrà recordar que, dos anys abans, també a la Sala Gran, es va fer escarni de la Moreneta i la poesia a Els Jocs Florals de Canprosa. Tots dos títols, per cert, van tenir ben poca vida al Romea de l’època. El primer, perquè el públic s’hi va revoltar. El segon, perquè les autoritats el van prohibir. Som al cap del carrer. Rusiñol vola lliure mentre la politiqueta s’ofèn grandiloqüentment.