La Miró busca un futur viable

La Fundació Joan Miró és una de les institucions culturals de referència del país que més estan patint els efectes de la crisi de la pandèmia. La davallada d’entre un 85% i un 90% del nombre de visitants l’ha situat en un escenari inèdit en els seus 45 anys d’història. Com fer-la viable sense la seva principal font d’ingressos? A aquesta pregunta hi ha donat mil voltes el seu director, Marko Daniel, des del tancament del 13 de març. “A l’abril ho veia tan negre que en una reunió del patronat vaig dir que no sabia si podríem tornar a obrir”, confessa. Van poder, a mitjan juny, però amb moltes limitacions, una de les quals l’horari, reduït a només tres dies: divendres, dissabtes i diumenges.

“Malgrat tot, hem salvat l’any; artísticament, amb les exposicions d’Antoni Llena i de Nalini Malani, i econòmicament”, exclama Daniel, alleujat perquè les administracions han acabat assumint la seva responsabilitat amb la institució, privada però “imprescindible en l’ecosistema museístic català”. L’Ajuntament, la Generalitat i la Diputació han aportat extraordinàriament 1.970.000 euros (respectivament, un milió d’euros, 870.000 euros i 100.000 euros). Queda pendent que el Ministeri de Cultura concreti el seu ajut promès, que no se sap a quant pujarà. Amb aquests diners, la Fundació Miró no tancarà el 2020 amb números vermells.

Però què passarà el 2021? De moment, tot són bones voluntats de paraula, però cap administració les ha quantificat. Daniel té fe, però voldria que el compromís públic anés més enllà de la política de pedaços. “Necessitem un acord multilateral estable per blindar el funcionament de la institució”, i que ell calcula que se situa en els 3,3 milions d’euros. En quina situació es troben les negociacions per a aquest pacte? “Hi estem treballant per poder-lo aplicar a partir del 2022.”

El 2021, per tant, el pressupost definitiu continua sent una incògnita fins que no es concreti el finançament extra de les administracions, i això té una traducció en la programació. De moment, només s’ha planificat una gran exposició, Joan Miró i Adlan, la sigla dels Amics de l’Art Nou, que s’obrirà a la primavera (del 12 de març al 4 de juliol). És una proposta comissariada per Jordana Mendelson, Joan M. Minguet i Muriel Gómez que traçarà les connexions de l’artista amb el mític grup que va introduir la modernitat a la Barcelona dels anys trenta. A la mostra es presentarà una selecció de les obres que Miró va exposar sota l’empara d’Adlan i que eren primícies del que després lluïa a París i a Nova York. Els tres comissaris també han fet una feina de reconstrucció de l’immens arxiu del grup, escampat en diversos centres públics i privats de Catalunya però també de fora.

L’altra exposició forta de l’any, la de la tardor, és ara per ara un interrogant. El desig de la fundació és rescatar el projecte sobre el passat i el present de l’escultura, comissariat per David Bestué, que havia previst fer la tardor d’enguany, però que va saltar perquè tot el calendari es va moure amb el confinament. Poder-lo recuperar dependrà de l’històric patrocinador del museu, el BBVA. Estan en converses i, una vegada més, Daniel es mostra esperançat.

L’activitat a l’Espai 13 es manté, com a mínim el primer tram de l’any. L’actual exposició vis., de Julia Spínola, s’ha prorrogat fins al 14 de març. Forma part del cicle Tot gira, a cura de Marc Navarro Fornós, que es clausurarà amb una exposició de Lorea Alfaro i Jon Otamendi (del 25 de març al 18 de juliol).

L’agenda d’exposicions deslocalitzades inclou tres propostes, al Museu Rolin d’Autun (a França), a l’ambaixada d’Espanya a París i al Museu Can Mario de la Fundació Vila Casas, a Palafrugell, on es presentarà una versió ampliada de la mostra que reivindicava les afinitats creatives entre Miró i Gaudí a partir de la mirada del fotògraf Joaquim Gomis. Aquest projecte ve a ser un reconeixement al gest de mecenatge que va tenir l’any passat el col·leccionista Antoni Vila Casas amb la Fundació Miró, que durant deu anys li farà una aportació total d’un milió d’euros.

Vila Casas va sortir a socórrer la Miró. I és que la delicada situació financera de la institució ja venia de lluny, independentment de la sotragada de la Covid. “Sí, érem molt vulnerables, però el 2020 el vam començar amb optimisme perquè havíem donat un tomb a la nostra crisi enquistada”. L’augment del 3% dels visitants, el 2019, va canviar el signe negatiu dels darrers temps. La reculada d’enguany és “brutal”, però el director vol veure-hi la part positiva: “Hem perdut els visitants internacionals, però n’hem guanyat de locals.” Encara no té, però, els percentatges calculats. I, en qualsevol cas, no són suficients perquè es replantegin tornar a obrir de dimarts a dijous. “No ens enganyem. El 2021 serà un any tan difícil com ho ha sigut aquest. Però l’equip està preparat per afrontar-lo.” Equip que, per cert, continua afectat per un ERTO.

Altres projectes de la nova temporada s’articularan a l’entorn de la virtualitat sota el paraigua La Miró a mà, que, seguint l’empremta del Miró a casa que es va endegar durant el confinament, explorarà propostes “que superen els recursos digitals passius; la nostra aposta de continguts en línia és per al foment de la creativitat presencial”.

I una altra línia de treball que travessarà la programació és la recerca, a recer d’una bona notícia molt recent: la creació de la Càtedra Fundació Joan Miró-Universitat Pompeu Fabra. Per donar un nou impuls a la generació de nous coneixements mironians, hi ha una vella aspiració de reordenació dels espais de l’edifici per restituir l’esperit primigeni de Miró i l’arquitecte Josep Lluís Sert. És l’operació Torre del coneixement i consistirà en el trasllat de l’arxiu –actualment al soterrani– a la sala octogonal de la primera planta, que ara s’usa per al recorregut de les exposicions temporals. Movent aquesta fitxa, la torre anhelada per Miró i Sert serà una realitat, amb l’auditori a sota i la biblioteca a sobre. “L’arxiu guanyarà visibilitat i disposarà d’un petit espai expositiu amb una programació regular per donar joc al fons d’obra sobre paper que conservem”, anuncia Daniel.

Miró és actual, no es cansa de dir el director del seu centre barceloní. El que cal és apropar-lo amb un llenguatge del segle XXI, per exemple amb la nova biografia que es presentarà al juny, en diferents idiomes, il·lustrada per l’artista Marta Altés i amb textos de Gemma Gallardo.

“El 2021 és una nova oportunitat per demostrar que l’art és realment important perquè ajuda la societat a gestionar moments tan complicats com l’actual”, rebla Daniel, convençut del paper que tenen els museus i que el de la Miró s’ha de protegir amb cura pensant també en un moment molt especial que s’acosta: el seu cinquantè aniversari, el 2025.