Més enllà de la icona

Relació còmplice

La gran quantitat de sessions i l’excepcional qualitat de les fotos que Milton va fer a l’actriu tenen a veure amb la complicitat que els unia. “Com que tenien aquesta relació tan íntima, la veus molt més accessible, amb un encant, una sensualitat i també una innocència molt genuïns”, explica Cristina Carrillo. La química va ser immediata: “El 1953 Marilyn tenia un contracte amb la Fox i ja tenia l’estatus d’estrella. Això li permetia escollir els fotògrafs que volgués. Havia vist moltes fotos de Milton Greene i li encantaven, deia que eren les més boniques que havia vist en la seva vida i volia que la fotografiés.” Així, doncs, Fox li va organitzar una sessió amb ell, l’any 1953, per a la revista Look. “Marilyn s’esperava un home gran, i es va trobar algú jove [Greene va néixer quatre anys abans]. De cop es troben dues persones amb un ritme de vida semblant, hi va haver de seguida magnetisme entre tots dos i ella de seguida va sentir que podia confiar en ell i que mai li faria mal.” No s’equivocava. El fotògraf va trencar amb la seva imatge estereotipada de rossa sexi: “Mai li va fer mal. Passa poques vegades en la vida, quan es van conèixer es van entendre i hi va haver de seguida una complicitat.” Milton H. Greene va intentar mostrar la seva faceta menys frívola: “Volia que la gent veiés que era una actriu molt seriosa, una dona que sempre estava estudiant, llegint, aprenent... De fet, va ser Milton que li va suggerir estudiar a l’Actor’s Studio, amb Lee Strasberg, on estudiava gent com Marlon Brando, i ella era a Hollywood i va anar a Nova York a continuar formant-se.”

Això no vol dir que no siguin fotografies amb un component sexual. “La part sexual de Marilyn no es podia obviar –comenta Cristina Carrillo–. Sortia d’ella mateixa, era a la seva natura, però en les fotografies de Milton es veia aquesta versatilitat que ha de tenir qualsevol actriu, i els diversos personatges que és capaç d’encarnar.” I hi afegeix: “Milton H. Greene té una facultat magnífica, que és treure totes les emocions dels que retratava, i Marilyn en aquest sentit era molt generosa. La càmera sempre estimava Marilyn, i ella estimava la càmera.”La comissària comenta, per exemple, la sessió de fotos en què va vestida de ballarina, a la qual pertany la de dalt: “A la famosa sèrie de fotos vestida de ballarina, de les més importants que s’han fet de Marilyn, anava amb un vestit dues talles més petit del que li tocaria, no li entrava bé i va començar a jugar amb el vestit. La veus jugar i mirar de mil maneres a totes les fotografies: canvia, es transforma... En aquestes fotografies veiem la gran actriu que era.”L’exposició es pot visitar amb una audioguia amb comentaris de figures de l’àmbit del cinema, les ciències socials, l’art, l’activisme i la literatura. S’hi poden sentir, entre d’altres, Marina Subirats, catedràtica de sociologia de la UAB; Imma Merino, crítica d’aquest diari i professora de cinema de la Universitat de Girona; la periodista especialitzada en moda i la seva relació amb la política Patrycia Centeno, i la fotògrafa Tanit Plana.