Llibres

Mor als 82 anys el poeta i arquitecte Joan Margarit

L’escriptor patia una greu malaltia des de fa uns mesos

El passat desembre va rebre el Premi Cervantes

El poeta i arquitecte Joan Margarit ha mort aquest dimarts als 82 anys com a conseqüència d’un càncer que li va ser diagnosticat fa poc menys d’un any, segons ha informat la família en un comunicat.

Nascut a Sanaüja (Segarra) el 1938, Margarit es va formar com a arquitecte a Barcelona a mitjan anys 50 i a principis dels 60 va publicar la seves primera obra de poesia: Cantos para la coral de un hombre solo (Vicens Vives, 1963). Després d’un llarg parèntesi, publica el 1975 Crónica (Barral). A partir dels anys 80 publica els seus primers poemes escrits en català, entre els quals destaquen Cants d’Hekatónim de Tifundis (La Gaia Ciència, 1982), Premi Miquel de Palol i Crítica Serra d’Or; Vell malentès (3 i 4, 1981), Premi Vicent Andrés Estellés i Crítica de Poesia; Mar d’hivern (Proa, 1986), Premi Carles Riba de Poesia; i La dona del navegant (La Magrana, 1987), Premi de la Crítica Serra d’Or.

Més recents són les obres Estació de França (Hiperion, 1999); Joana (Enciclopèdia Catalana, 2002); Càlcul d’estructures (2005); Casa de Misericòrdia (Proa, 2007), volum distingit amb el Premi Nacional de Poesia de la Generalitat i el del Ministeri de Cultura; No era lluny ni difícil (Proa, 2009); Des d’on tornar a estimar (Proa, 2015) i Un hivern fascinant (Proa, 2017).

Com a arquitecte, des del 1968 fins a la jubilació va ser catedràtic de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i va fer projectes associat amb Carles Buxadé i Ribot. Entre les seves obres conjuntes hi ha la cúpula d’un mercat a Vitòria (que va rebre el premi Europeu d’Estructures Metàl·liques) i la rehabilitació de la fàbrica Aymerich de Terrassa com a seu del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. També pertanyia a l’equip guanyador del concurs per a l’estadi i l’anella olímpica de Montjuïc.

La seva extensa obra poètica original en català i castellà ha estat traduïda a diversos idiomes i ha merescut més de 20 premis i distincions.

Destaquen entre aquests reconeixements el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poesia, que ha rebut fins en 3 ocasions (1983, 1985, 2006), el Premi Carles Riba de Poesía (1985), el Premi Nacional de Literatura de la Generalitat de Catalunya (2008), el Premi Jaume Fuster de l’AELC (2015) i el Premio Nacional de Poesía del ministeri de Cultura (2008), així com altres reconeixements internacionals a Mèxic i Xile.

El 2019 va ser distingit amb el Premio Reina Sofía de Poesía Iberoamericana (Patrimoni Nacional, Universitat de Salamanca) i el Premi de Literatura en Llengua Castellana Miguel de Cervantes del Ministeri de Cultura.

El lliurament del Cervantes, que s’havia de fer a l’abril, es va ajornar fins al passat 21 de desembre, quan els reis d’Espanya es van desplaçar a Barcelona per entregar el guardó a Margarit en una cerimònia al Palauet Albéniz en presència de la seva dona, fills i néts del poeta, així com el ministre de Cultura, José Manuel Rodríguez Uribes.

El titular espanyol de Cultura ha recordat que ja aleshores el poeta estava malalt “encara que la teva vitalitat i el teu humor ho amagaven”. “Gràcies per haver-me donat l’oportunitat de conèixer-te i d’estimar-te”, ha escrit a les xarxes socials.

Dol transversal a les xarxes

Poc després de l’anunci del traspàs de Margarit les xarxes socials s’han inundat de missatges de comiat provinents tant d’usuaris anònims com de personalitats de la Cultura, el món acadèmic, la societat civil i també des de punts ben allunyats de l’espectre polític, del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a la CUP.

L’exconsellera de Cultura i diputada electa de JxCat a les eleccions del passat diumenge Laura Borràs ha estat una de les primeres en reaccionar a la mort del poeta.

Pedro Sánchez ha escrit un missatge en català on ha destacat la “genialitat” de Margarit, “un dels nostres poetes més llegits i estimats”. Sánchez ha assegurat que la seva mort “deixa un gran buit en la nostra literatura”.

En la mateixa línia, el vicepresident d’ERC, Pere Aragonès, ha afirmat que “trobarem a faltar Joan Margarit i els seus versos plens de tendresa, sensibilitat i força”. El republicà ha definit Margarit com un “poeta immens, referència de la literatura catalana contemporània”.

“Descansa en pau, Joan Margarit. Els teus versos ens acompanyaran sempre”, ha dit la consellera de la Presidència, Meritxell Budó.

El rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), Francesc Torres, ha volgut recordar els “molts anys de mestratge” de Margarit com a Catedràtic a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB)”. “El tindrem sempre present gràcies al seu immens estol de poemes”, ha afegit .

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha expressat la seva “tristor enorme per la mort d’un dels millors poetes d’aquest país”. “En record seu mai renunciarem a la llibreria, que vol dir la llibertat. Gràcies per tant”, ha assegurat.

La diputada de la CUP al Parlament en la darrera legislatura Natàlia Sànchez Dipp ha recordat que va llegir per primer cop Margarit als llibres que l’escriptor havia regalat al seu pare, a qui havia conegut a l’obra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda