Llibres

Mor als 82 anys el poeta i arquitecte Joan Margarit

L’escriptor patia una greu malaltia des de fa uns mesos

El passat desembre va rebre el Premi Cervantes

El poeta i arqui­tecte Joan Mar­ga­rit ha mort aquest dimarts als 82 anys com a con­seqüència d’un càncer que li va ser diagnos­ti­cat fa poc menys d’un any, segons ha infor­mat la família en un comu­ni­cat.

Nas­cut a Sanaüja (Segarra) el 1938, Mar­ga­rit es va for­mar com a arqui­tecte a Bar­ce­lona a mit­jan anys 50 i a prin­ci­pis dels 60 va publi­car la seves pri­mera obra de poe­sia: Can­tos para la coral de un hom­bre solo (Vicens Vives, 1963). Després d’un llarg parèntesi, publica el 1975 Crónica (Bar­ral). A par­tir dels anys 80 publica els seus pri­mers poe­mes escrits en català, entre els quals des­ta­quen Cants d’Hekatónim de Tifun­dis (La Gaia Ciència, 1982), Premi Miquel de Palol i Crítica Serra d’Or; Vell malentès (3 i 4, 1981), Premi Vicent Andrés Estellés i Crítica de Poe­sia; Mar d’hivern (Proa, 1986), Premi Car­les Riba de Poe­sia; i La dona del nave­gant (La Magrana, 1987), Premi de la Crítica Serra d’Or.

Més recents són les obres Estació de França (Hipe­rion, 1999); Joana (Enci­clopèdia Cata­lana, 2002); Càlcul d’estruc­tu­res (2005); Casa de Mise­ricòrdia (Proa, 2007), volum dis­tin­git amb el Premi Naci­o­nal de Poe­sia de la Gene­ra­li­tat i el del Minis­teri de Cul­tura; No era lluny ni difícil (Proa, 2009); Des d’on tor­nar a esti­mar (Proa, 2015) i Un hivern fas­ci­nant (Proa, 2017).

Com a arqui­tecte, des del 1968 fins a la jubi­lació va ser catedràtic de l’Escola Tècnica Supe­rior d’Arqui­tec­tura de Bar­ce­lona i va fer pro­jec­tes asso­ciat amb Car­les Buxadé i Ribot. Entre les seves obres con­jun­tes hi ha la cúpula d’un mer­cat a Vitòria (que va rebre el premi Euro­peu d’Estruc­tu­res Metàl·liques) i la reha­bi­li­tació de la fàbrica Ayme­rich de Ter­rassa com a seu del Museu Naci­o­nal de la Ciència i de la Tècnica de Cata­lu­nya. També per­ta­nyia a l’equip gua­nya­dor del con­curs per a l’estadi i l’ane­lla olímpica de Montjuïc.

La seva extensa obra poètica ori­gi­nal en català i cas­tellà ha estat traduïda a diver­sos idi­o­mes i ha meres­cut més de 20 pre­mis i dis­tin­ci­ons.

Des­ta­quen entre aquests reco­nei­xe­ments el Premi de la Crítica Serra d’Or de Poe­sia, que ha rebut fins en 3 oca­si­ons (1983, 1985, 2006), el Premi Car­les Riba de Poesía (1985), el Premi Naci­o­nal de Lite­ra­tura de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya (2008), el Premi Jaume Fus­ter de l’AELC (2015) i el Pre­mio Naci­o­nal de Poesía del minis­teri de Cul­tura (2008), així com altres reco­nei­xe­ments inter­na­ci­o­nals a Mèxic i Xile.

El 2019 va ser dis­tin­git amb el Pre­mio Reina Sofía de Poesía Ibe­ro­a­me­ri­cana (Patri­moni Naci­o­nal, Uni­ver­si­tat de Sala­manca) i el Premi de Lite­ra­tura en Llen­gua Cas­te­llana Miguel de Cer­van­tes del Minis­teri de Cul­tura.

El lliu­ra­ment del Cer­van­tes, que s’havia de fer a l’abril, es va ajor­nar fins al pas­sat 21 de desem­bre, quan els reis d’Espa­nya es van des­plaçar a Bar­ce­lona per entre­gar el guardó a Mar­ga­rit en una cerimònia al Pala­uet Albéniz en presència de la seva dona, fills i néts del poeta, així com el minis­tre de Cul­tura, José Manuel Rodríguez Uri­bes.

El titu­lar espa­nyol de Cul­tura ha recor­dat que ja ales­ho­res el poeta estava malalt “encara que la teva vita­li­tat i el teu humor ho ama­ga­ven”. “Gràcies per haver-me donat l’opor­tu­ni­tat de conèixer-te i d’esti­mar-te”, ha escrit a les xar­xes soci­als.

Dol trans­ver­sal a les xar­xes

Poc després de l’anunci del traspàs de Mar­ga­rit les xar­xes soci­als s’han inun­dat de mis­sat­ges de comiat pro­vi­nents tant d’usu­a­ris anònims com de per­so­na­li­tats de la Cul­tura, el món acadèmic, la soci­e­tat civil i també des de punts ben allu­nyats de l’espec­tre polític, del pre­si­dent del govern espa­nyol, Pedro Sánchez, a la CUP.

L’excon­se­llera de Cul­tura i dipu­tada electa de JxCat a les elec­ci­ons del pas­sat diu­menge Laura Borràs ha estat una de les pri­me­res en reac­ci­o­nar a la mort del poeta.

Pedro Sánchez ha escrit un mis­satge en català on ha des­ta­cat la “geni­a­li­tat” de Mar­ga­rit, “un dels nos­tres poe­tes més lle­gits i esti­mats”. Sánchez ha asse­gu­rat que la seva mort “deixa un gran buit en la nos­tra lite­ra­tura”.

En la mateixa línia, el vice­pre­si­dent d’ERC, Pere Ara­gonès, ha afir­mat que “tro­ba­rem a fal­tar Joan Mar­ga­rit i els seus ver­sos plens de ten­dresa, sen­si­bi­li­tat i força”. El repu­blicà ha defi­nit Mar­ga­rit com un “poeta immens, referència de la lite­ra­tura cata­lana con­tem­porània”.

“Des­cansa en pau, Joan Mar­ga­rit. Els teus ver­sos ens acom­pa­nya­ran sem­pre”, ha dit la con­se­llera de la Pre­sidència, Merit­xell Budó.

El rec­tor de la Uni­ver­si­tat Politècnica de Cata­lu­nya (UPC), Fran­cesc Tor­res, ha vol­gut recor­dar els “molts anys de mes­tratge” de Mar­ga­rit com a Catedràtic a l’ Escola Tècnica Supe­rior d’Arqui­tec­tura de Bar­ce­lona (ETSAB)”. “El tin­drem sem­pre pre­sent gràcies al seu immens estol de poe­mes”, ha afe­git .

El pre­si­dent d’Òmnium Cul­tu­ral, Jordi Cui­xart, ha expres­sat la seva “tris­tor enorme per la mort d’un dels millors poe­tes d’aquest país”. “En record seu mai renun­ci­a­rem a la lli­bre­ria, que vol dir la lli­ber­tat. Gràcies per tant”, ha asse­gu­rat.

La dipu­tada de la CUP al Par­la­ment en la dar­rera legis­la­tura Natàlia Sànchez Dipp ha recor­dat que va lle­gir per pri­mer cop Mar­ga­rit als lli­bres que l’escrip­tor havia rega­lat al seu pare, a qui havia cone­gut a l’obra.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia