– «És un cantant dels anys seixanta, però nascut el 1969. És un personatge que em vaig inventar fa uns anys i, juntament amb un grup de músics, fem versions de cançons com La escoba, La la la, Un velero llamado «Liberta», Yo no te pido la luna... Agafem aquelles cançons que van ser èxits fa 50 anys, les capgirem una mica i els donem un aire més fresc i festiu.»

– «Com que feia una música que, amb tots els respectes, podríem etiquetar com a petarda, buscava un nom macarrònic, divertit. Jo vaig néixer a Castellterçol i allà encara s'utilitzen els sobrenoms per a cada casa. Casa meva era coneguda com Can Diamant, i jo vaig agafar aquest nom i el vaig italianitzar una mica.»

– «Per a la gent que vulgui escoltar bona música a Barcelona i en altres pobles de Catalunya hi ha uns concerts de jazz fantàstics. Nosaltres oferim bona música, ja que a la banda hi ha músics de molt nivell, però sobretot humor i bon rotllo. Intentem crear el que anomenem un ambient de revetlla de Sant Joan. Ens agrada fer una mica de xou i, per exemple, sovint baixo de l'escenari, em barrejo amb el públic i els faig cantar amb mi Susanita tenia un ratón. O demanar dos voluntaris del públic perquè pugin a l'escenari i cantin amb nosaltres el Por qué te vas, de Jeanette. La broma i la ironia sempre són part del nostre espectacle, però sense ficar-nos amb ningú, amb molt de respecte. El nostre objectiu és que la gent s'ho passi bé, que es diverteixi.»

– «Als 20 anys vaig començar a fer de mànager de grups: els Stoks, Marc Durandeau, Los Impresentables... Després vaig formar un grup amb el qual vam estar uns quants anys fent música per a nens i treballant a la ‘BBC' –casaments, batejos i comunions–, on vaig adquirir molta experiència i em vaig animar a crear el personatge de Gino Diamantini.»

– «Com anècdota divertida s'ha de comentar que vam fer unes samarretes amb el nom de Gino Diamantini i en un concert de Rod Stewart n'hi vaig tirar una a l'escenari, ell la va agafar i la va ensenyar al públic.»

– «Ja està gairebé a punt, però per problemes de calendari amb els músics no sortirà fins a final d'aquest any o principi de que ve. Igual que amb l'anterior farem versions de grans èxits dels anys seixanta i setanta, com ara La vida sigue igual de Julio Iglesias i Mi gran noche d'Adamo, però probablement hi inclourem alguna cançó nostra.»

– «Sóc gestor cultural de l'Ajuntament de Moià, una població que culturalment està molt avançada i on es porten a terme moltes activitats. Jo m'encarrego de totes les festes; sóc de la comissió de festes i festetes, com diuen alguns en to de broma. És una feina molt agraïda, ja que anem a fires d'espectacles infantils, al mercat de Música Viva...

– «Quan em veig obligat a anar a Barcelona per motius de feina, a l'hora de tornar m'encanta obrir la finestra del cotxe i captar, sobretot quan arriba l'època, l'olor del romaní, la farigola, la humitat dels camps... L'olor de la comarca m'encanta. Crec que el Bages es podria definir com la Toscana catalana.»

– «M'apassiona el mar i a vegades el trobo a faltar, però també m'agrada no tenir-lo a prop i així tinc l'excusa per escapar-me a veure'l. El fet és que sóc un enamorat de la comarca i crec que no en canviaria res.»