David Poblete vesteix amb la seva música la poesia més social de Neruda

El pianista i compositor xilè David Poblete , resident des de fa anys a les comarques gironines, ha publicat el seu cinquè disc, Isla Negra canta a Neruda, ja disponible a les plataformes digitals, coincidint amb el 50è aniversari de la concessió del premi Nobel de literatura a Pablo Neruda (1904-1973). Són vuit composicions pròpies, algunes inspirades en diferents músiques tradicionals de diferents països llatinoamericans, justament per subratllar “una visió cosmopolita de Neruda, com a poeta iberoamericà”, en paraules de Poblete, que va començar a treballar en el projecte fa cinc anys en aquesta banda de l’Atlàntic, amb músics catalans, però el va acabar gravant als CHT Estudis de Santiago amb instrumentistes i cantants xilens, com si aquesta Isla Negra –una referència a la localitat on Neruda tenia la casa on va viure gairebé fins al final dels seus dies– funcionés amb dues “sucursals”. El procés es va completar aquí, amb la mescla final del disc que va fer Toni París als 44.1 d’Aiguaviva.

David Poblete ha posat tota la seva creativitat musical, aquesta vegada lluny del jazz dels seus discos anteriors, al servei de la poesia de Neruda . “L’objectiu principal era que s’entengués bé el text, sense modificar-lo en absolut”, explica el pianista. Comença el disc amb versos del Canto general, Lautaro 1550, en referència al cap dels araucans que va lluitar contra els conqueridors espanyols –simbolitzats sonorament en algun moment amb aires aflamencats–, i continua amb el poema número 15 dels Veinte poemas de amor y una canción desesperada: Me gustas cuando callas. I així es van succeint les cançons, entre ritmes diversos com ara el tango (Puerto de Valparaíso), la cueca xilena o el joropo veneçolà. En algunes cançons, les dues veus, la masculina i la femenina –Omar Lavadie i Florencia Novoa, a la gravació xilena; Pepe Villar i Feli Hernández, aquí, quan el disc es pugui presentar en directe– interpreten personatges en concret, com ara Lautaro o el mateix Neruda, per una banda, o la cantant i escriptora Matilde Urrutia, última esposa del poeta. “He volgut crear una música que reflecteixi el tarannà de Neruda com a poeta del poble, perquè en definitiva la seva poesia era bastant terrenal i justament no n’he volgut subratllar el vessant social”, explica Poblete, director de l’escola de música Espai Jazz Academy , que actualment té la seu a Bescanó, i músic habitual del Sunset Jazz Club, on recentment va oferir un concert d’homenatge a Chick Corea.