Troben la ciutat oculta de Luxor
És el descobriment egipci més important des que es va desenterrar la tomba de Tutankamon
El govern egipci va anunciar ahir “la troballa més important des del descobriment de la tomba de Tutankamon”. Es tracta de la ciutat perduda de Luxor, d’uns 3.000 anys d’antiguitat, i que sorprenentment està en un bon estat de conservació.
“És la ciutat més important que s’ha trobat mai a Egipte. Les capes arqueològiques han romàs intactes, com si els seus antics residents les haguessin deixat ahir mateix”, va remarcar el Ministeri de Turisme i Antiguitats egipci en un comunicat. L’urbs, hi afegeix, va rebre el nom de l’Ascens d’Aton i va estar activa durant els regnats de faraons de la dinastia XVIII, com ara Amenhotep III o Tutankamon.
“Els carrers estan franquejats per cases amb pedres als seus murs de fins a tres metres d’altura”, ha revelat el famós arqueòleg Zahi Hawas, que està al capdavant de la missió que ha fet la troballa sota la sorra. Les estances, a més, “estan plenes d’objectes de la vida quotidiana”, cosa que ha permès datar l’assentament. Hawas ha recordar que “moltes missions estrangeres havien buscat la ciutat, sense èxit.”
Segons la professora d’egiptologia de la Universitat nord-americana John Hopkins Betsy Brian l’Ascens d’Aton ajudarà a resoldre “un dels més grans misteris de la història: per què Akenaton i Nefertiti van decidir traslladar-se a Amarna”, la regió en què es va construir una nova capital imperial al segle XVI aC.
Les excavacions s’han fet entre dos temples, l’un dedicat a Amenhotep III i l’altre, a Ramses III, i van començar el setembre de l’any passat amb l’objectiu de trobar el temple mortuori de Tutankamon. Només dues setmanes després, però, l’equip d’arqueòlegs ja va localitzar els primers vestigis de la gran ciutat, que des de llavors han anat desenterrat.
De moment, han tret a la superfície una fleca, una gran cuina amb forns i peces de ceràmica per emmagatzemar aliments en què devien treballar un gran nombre de persones i un barri administratiu i residencial. També han trobat una àrea de treball amb motlles per a la producció d’amulets i objectes decoratius i una zona per a la fabricació de maons per a la construcció de temples, que duen el segell amb el nom del faraó Amenhotep III.
Segons el comunicat del govern egipci, la ciutat estava tancada per un mur en zig-zag amb un únic punt d’accés, cosa que fa pensar que tenia una funció defensiva.