La política, el món i seguim

Hi va haver un temps que la política només la seguíem pels diaris i la tele, fins que va arribar l’1-O i la vam portar estampada fins i tot a les bambes i la samarreta. No n’hi va haver prou. Des del 2017 ha instituït la seva pròpia categoria entre les novetats de Sant Jordi, com fa més anys van aconseguir els anomenats “autors mediàtics”. El gènere diguem-ne processista potser ha perdut una mica de pistonada, però no pas els seus protagonistes, que continuen oferint anàlisis, balanços i proclames sobre la seva experiència, ara matisada per noves urgències. És el cas de l’expresident de la Generalitat Quim Torra, que torna al dietari amb Les hores greus (Símbol) per relatar el confinament a la Casa dels Canonges durant els mesos més durs de la pandèmia. O de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que irromp al taulell amb dos títols: Escrivim el futur amb tinta lila (Destino), un al·legat feminista des de la seva condició de presa política en un sistema que victimitza doblement les dones, i l’àlbum il·lustrat Les paraules seran sempre lliures (Montena), en què intenta explicar el Procés, amb ulls esperançadors, al seu net. El també expresident del Parlament Roger Torrent s’estrena així mateix en la reflexió sobre l’actualitat amb Pegasus (Ara Llibres), una crònica del cas d’espionatge estatal al Parlament català que, amb la seva profusió d’elements del thriller, pot arribar a semblar pura ficció.

La perspectiva de quatre anys ha inclinat alguns republicans, sobretot, a assajar una espècie de recentrament de l’independentisme, com el que plantegen Joan Tardà a En defensa pròpia (Pòrtic), i Joan Puigcercós, Josep Huguet i Francesc Codina a Picar pedra (Saldonar), o a afrontar-ne el relat complet com el que ofereix el president Carles Puigdemont a M’explico i La lluita a l’exili (La Campana), en conversa amb el periodista i director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo. Alguns intenten treure’n l’entrellat amb títols que ja exposen una tesi, com Adrià Alsina a Per què la independència va fracassar i per què encara és possible (Libros de la Catarata), un optimisme que comparteix Salvador Cot amb L’independentisme en deu victòries (Bruguera) i que Víctor Colomer, per contra, rebaixa almenys d’entrada amb els seus Contes tristos del procés (Pagès).

Fora del filó nacional, mereix atenció el nou treball de l’economista de referència, Thomas Piketty, que ha caigut del cavall del liberalisme per sumar-se a la preocupació social, feminista i ecològica a Una altra forma de socialisme (Ed. 62). Més encara: la periodista Sara González aborda la repressió contra la dissidència a Per raó d’estat (Ara); Cas Mudde invita a pensar l’auge dels feixismes a Ultradreta (Saldonar), i l’advocat Javier Melero escriu la crònica de “l’Espanya de Pujol” des dels anys setanta a Cambalache (Ariel).